A TV3 hi ha hagut i hi ha grans professionals que a més a més, són persones que es fan d'estimar. Molts presentadors i presentadores que són gairebé com de la família, de tantes vegades com els hem vist al menjador de casa nostra. Entre la llarga nòmina de rostres que veiem cada dia davant de càmeres, des de fa dècades, n'hi ha alguns que a banda de talent comunicatiu i professionalitat àmpliament demostrada, tenen una bonhomia i un sentit de l'humor que tomba. I n'hi ha que són valents i atrevits de mena, i que quan tenen un repte entre cella i cella, l'aborden i s'hi dediquen en cos i ànima. És el cas d'una de les presentadores històriques més estimades de TV3, de fet, la periodista que ha presentat més Telenotícies a Televisió de Catalunya, més de 5.000, que es diu aviat. Parlem de la Raquel Sans.
Després de tota una vida (professional) al costat del Xavi Coral al Telenotícies Migdia, la Raquel ara ha passat a presentar el TN Vespre en solitari les nits dels divendres, els dissabtes i els diumenges. Una nova oportunitat per comprovar com aquesta totterreny ens acosta les notícies amb rigor, personalitat i un estil inconfusible. Una professional de cap a peus reconeguda a tot el país des de fa dècades i a defensar orgullosa la marca TV3: "TV3 és una marca molt potent i s’ha de mantenir en la mesura que es pugui, igual que Catalunya Ràdio", ha dit a Els teloners del Versió RAC1, parlant d'aquesta nova etapa dels informatius de la casa: "Els canvis al TN requereixen una preparació prèvia. Ara hi ha tants elements que acompanyen el guió que fins i tot la lectura és complicada". Nous grafismes i un "plató complicat" amb un croma de fons on, "Els canvis són molt bons, perquè t'obliguen a trencar inèrcies. Com a humans, entrem en dinàmiques que es repeteixen".
La Raquel és feliç treballant a casa, a Catalunya, però hi va haver uns anys on la seva vida era lluny d'aquí, concretament als Estats Units, on va ser corresponsal entre el 2014 i el 2017, un país que la va enamorar: "És un país amb moltes contradiccions, però que a mi em fascina. Tenen una individualitat que porta els nord-americans a creure molt en ells mateixos. Tenen aquesta emprenedoria a l'ADN, qualsevol persona de seguida s'imagina que està muntant un negoci". Fins i tot a ella li va passar pel cap... ja que va ser a punt de muntar un negoci amb una food truck, després que a Washington portés als nens al parc i amb les mares no tenien lloc on prendre un cafè, així que va decidir crear-lo: "Vaig anar a buscar food trucks de segona mà, però em va faltar temps". I més, tenint en compte que als Estats Units les institucions són "més àgils i molt més ràpides" per aquest tipus de tràmits i projectes: "L'accés és relativament més fàcil".
Una Raquel que també recorda com ella, que ha fet els seus pinitos dalt d'un escenari, al final d'un curs d'estiu a Boston, va actuar amb tres persones més i la reacció dels assistents la van envalentir a no ensorrar-se: "Sembla una tonteria, però és l'essència d'ensopegar i seguir endavant. Vaig seguir en lloc de tancar-me dins meu i morir-me de vergonya. No tenen por al fracàs, vaig fer un gall en un concert i vaig seguir perquè tothom va aplaudir, aquí m’hagués fet petita". Una Raquel que tot el contrari, es va fer gran, com a RAC1, on davant dels teloners i per a tots els oients, ha demostrat la seva faceta artística i s'ha atrevit a cantar (i molt bé) el These Boots Are Made for Walkin', de Nancy Sinatra: "Perdoneu els cantants de veritat, això és un atreviment, no el tingueu en compte":
A la Raquel Sans no li hem de perdonar res, perquè tot el que fa, ho fa bé. Meravellosa.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!