Nova jornada de vaga i manifestacions arreu del país del sector educatiu a Catalunya. Sense anar més lluny, milers de persones s'han convocat a la plaça Urquinaona de Barcelona per manifestar-se contra la sentència del TSJC del 25% de castellà. La manifestació ha avançat per la Via Laietana i ha seguit després per diferents carrers de la ciutat. Els manifestants han corejat càntics majoritàriament relacionats amb la sentència del 25%, però també per la dimissió del conseller d'Educació, Josep González Cambray. La setmana passada Barcelona va viure tres jornades consecutives de vaga i manifestacions massives al centre de la ciutat per demanar que no s’avanci l’inici de curs i per recuperar els recursos perduts durant la darrera dècada. I aquesta setmana ve marcada per una vaga i una manifestació aquest dimecres per denunciar la ingerència de la justícia espanyola en el model d’escola catalana.

Aquest és el canal de Youtube Paraula de Rahola. Vídeo:

Youtube

 

 

 

Vídeo: Marc Ortín

La d'avui, segons Pilar Rahola és "fonamental i troncal contra l'intent de destruir l'escola en català, el model que hem tingut durant tota la transició, que ha gaudit d'amplíssims consensos i sobretot, d'un èxit considerable tant en el terreny educatiu com en el de la integració i la cohesió social. Els professors, sindicats i estudiants se'n van a la vaga per defensar l'element troncal de l'escola catalana, que és l'idioma", diu en el seu Paraula de Rahola d'aquest dimecres al seu canal de YouTube. L'escriptora recorda la sentència del Tribunal Superior de Justícia "que ha esdevingut un Parlament paral·lel. Estan passant coses que recordarien qualsevol país no democràtic". Rahola, farta que un Tribunal de Justícia "esmeni una rera l'altra, i pren decisions una rera l'altra de caràcter polític i ideològic, atemptant a la sobirania del Parlament de Catalunya i a les majories que governen", dedica rotundes paraules a un TSJ "que cada vegada que arriben denuncietes de qualsevol organització espanyolista ben sucada econòmicament, que ves a saber d'on surt, gairebé sempre amb interessos ideològics, immediatament el TSJ no té problemes en carregar-se el consens de dècades i dècades i la necessitat sociolingüística d'un país, imposant decisions arbitràries, contràries al model educatiu i a la bona salut lingüística i social del país".

Mani educació maestros y profesores 25% en castellano, cabecera - Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

Rahola no té cap dubte, i el que pretenen amb el 25% és, tal i com diu ella, "l'atemptat a l'idioma català i a la cohesió lingüística del país més important des del franquisme. El català ha estat assetjat, violentat, perseguit i ferit durant 300 anys. Hem tingut un estat que permanentment, amb més o menys accent, ha intentat obstruir un idioma, convençuts per dues coses: que 'el imperio entraba por la lengua' i que la identitat catalana és fonamentava sobretot amb una llengua catalana". Per si a algun hiperventilat espanyolista no li ha quedat clar, Rahola els hi recorda que "a Catalunya ningú està en contra que se sàpiga, es conegui i s'estimi el castellà. El que s'està en contra és de que es destrueixi el català. El català retrocedeix per molts motius, les noves tecnologies, la mundialització, moviments migratoris... I si no hi ha una llengua comuna en la qual trobar-se, que és l'escola, és evident que acabarem creant societats diferenciades i sobretot, menys cohesionades". La decisió del TSJ atempta contra Catalunya, i per Rahola,"que els professors hagin de sortir al carrer per reivindicar un aspecte tan fonamental com aquest vol dir que el govern està fallant per totes bandes. En aquest moment hauria de ser la política la que es plantés davant una decisió arbitrària, malvada i perversa pel nostre idioma".

Vaga sentencia 25% castellanoa TSJC / Sergi Alcàzar

Foto: Sergi Alcàzar

I tota la política falla: "Falla la Conselleria, falla el Govern, fallen els polítics. I qui es mobilitza: els professors, els sindicats, la ciutadania". L'escriptora cita les paraules de Salvador Espriu, "que en una època funesta, quan el català estava foragitat de tot arreu, va dir que calia salvar els mots. I ara tornem a estar en la mateixa tessitura, el català està sol. No té estat propi, té un estat que li va en contra, té uns tribunals que li van en contra, té organitzacions espanyolistes que li van en contra i té una Europa que ens abandona. I com va dir en el seu moment el president Companys, només té els catalans per defensar-lo. I en aquests moments en que falla la Conselleria, el Govern i la política, només té els ciutadans per defensar-lo".