La miserable fugida del campechano d'Espanya, a resorts de luxe, pobret, per fer un favor al país, ha generat desenes d'hores de televisió, de pàgines de diaris i fins i tot, un ple extraordinari al Parlament de Catalunya. Joan Carles ha marxat a per tabac i no ha tornat, deixant rere seu una cort de palmeros que s'omplen la boca parlant de les bondats de l'emèrit, de tot el que va fer per la unitat d'Espanya i bla bla bla. Palmeros entre la ciutadania i entre el govern, amb un silenci abjecte de Pedro Sánchez sobre on es troba i qui li paga les despeses. I palmeros, molts, entre els mitjans de comunicació de Madrid.
Difícil superar la portada d'ABC el dia després d'anunciar-se que el pare de Felip fugia amb la cua entre les potes. Però són moltes les mostres que aquests dies han generat vergonya aliena. I no només ara. La d'anys que porten blanquejant la monarquia, callant com les rates quan sabien de pràctiques il·lícites, reprobables i denunciables dels monarques i ballant-los-hi l'aigua i rient-los-hi les gràcies. Faltava per saber què en pensava de tot plegat Pilar Rahola.
Pilar Rahola (Foto: Sergi Alcàzar)
I l'escriptora, com fa sempre, ha posat l'accent on cal. En un vídeo al seu Instagram, Rahola ha posat damunt la taula una veritat com un temple que cal tenir ben present: Joan Carles no hagués pogut fer tot el que ha fet sense la connivència i el servilisme de periodistes i mitjans que fa temps que van guardar en un calaix el respecte per la professió i que han callat durant anys: "Sense una premsa servil, emmordassada i còmplice, és impossible imaginar que el Borbó hagués fet tot el que ha fet i que ara coneixem. És evident que la premsa va decidir fa temps que sobre la monarquia, no informava. Com a molt, feia elogis i publireportatges". Pam. Que prenguin nota a les redaccions de Madrid.
Joan Carles i Felip (GTRES)
N'hi ha més: "Els polvos que hem pagat amb diner públic, les corrupteles, les amants, Corinna, comissions, reis saudís, diners rajant per tot arreu... Tot això ja ho sabien. Però quan se li deia a la premsa que ho publiquessin, que ensenyessin les fotos, ens deien que no, 'les destruïm, perquè de la monarquia, no parlem". I sentencia amb una frase lapidària: "El rei va fer el que va fer, perquè podia". Sublim.
Unes paraules que haurien de fer mal a Madrid si queda algú amb un mínim de vergonya en segons quines redaccions.