Els (moltíssims) fans que té el meravellós Quim Masferrer a Catalunya no podíem haver tingut un millor inici d'any que el que vam tenir mirant TV3. No hi ha millor manera que començar aquest 2023 que mirant el seu espectacle teatral Bona gent per Televisió de Catalunya, una bona pensada que van tenir a l'hora de programar per la nit d'aquest 1 de gener una de les representacions del seu extraordinari espectacle, d'un dia que va actuar al mític teatre Club Capitol de la Rambla de Barcelona. Èxit incontestable i lògicament, l'opció preferida i més vista per l'audiència catalana, líder, programa més vist el primer dia de l'any, amb un sensacional 20,3 % de share i 407 mil espectadors. Una barbaritat.
El show va ser una bona oportunitat per veure portades al màxim les virtuts de l'actor i presentador de Sant Feliu de Buixalleu que cada setmana veiem a El Foraster. Empatia amb el públic, saber escoltar, gràcia natural, rapidesa mental i molta, molta conya per treure el màxim de les anècdotes de vida que li anaven dient algunes persones del públic, la clau de l'obra que porta fent per Catalunya, Bona gent, on l'intèrpret baixa a la platea per escoltar i "compartir històries, compartir, un verb que a mi m'encanta", un verb meravellós que va destacar, compartir les històries que s'anava trobant. Per exemple, en la funció retransmesa per TV3, vam saber que als Mossos d'Esquadra hi ha marro, com el d'una parella d'agents que porten enamorats 17 anys. O el riure contagiós de l'Isidoro. O la seva pròpia neboda amb la seva parella, de qui va revelar emocionat que es casen. O una parella que es va conèixer a la platja de l'Estartit, que ell té un aquari al mig del menjador que ella detesta, però que tot i això, s'estimen amb bogeria.
L’Enric és un gran amant dels peixos i l’Elena no.Tot i saber-ho l’Enric no va dubtar ni un moment a l’hora d’instal·lar aquest gran aquari al bell mig de casa seva. Elena molts ànims!🤣
— Quim Masferrer (@QuimMasferrer) November 24, 2019
Històries com aquesta són les que cada dia donen vida al #BonaGent#ClubCapitol 23/11/2019 pic.twitter.com/2zLWRZqzV9
"El públic sempre és diferent, cada dia és diferent, i sense vosaltres no hi hauria espectacle. Sou imprescindibles", deia en començar, damunt l'escenari, per explicar quina és l'essència del seu espectacle, la conversa amb la gent que cada dia el va a veure, 400 persones diferents, cadascuna amb la seva història a punt per compartir. Històries, sovint, com les anteriorment esmentades, que el que fan és provocar una rialla en els companys de butaca, o en aquest cas, en els espectadors de TV3. Històries divertides, curioses, surrealistes i amb molta conya, sovint, sobre el món de la parella. Però com passa sovint també a El Foraster, després de plorar de riure amb algun testimoni, ens vam emocionar de mala manera. Perquè alguna de les revelacions que va fer en Quim ens van deixar profundament tocats. "Va ser el detonant de voler fer aquest espectacle", confessava Masferrer sobre el que era a punt d'explicar.
Explica en Quim que un dia va anar a actuar al teatre La Llotja de Lleida amb el seu anterior espectacle, una tragicomèdia que es deia Temps. En acabar la funció, com fa sempre, va sortir al hall del teatre, on hi havia gent que marxava a casa i d'altres que s'esperaven a parlar amb ell. Entre aquests, una mare i el seu fill. I el que li va dir no ho oblidarà mai: "Quim, t'he vingut a veure amb el meu fill perquè fa un mes es va morir el meu marit, i avui amb el meu fill t'hem vingut a veure en el seu honor". Ell, sorprès, va voler saber més. Un mes enrera, el seu marit va sortir a passejar, i en un carrer de Lleida "va caure desplomat, va morir d'un infart, un atac de cor". Tot i que l'ambulància el va dur ràpidament a un hospital, no van poder fer res per salvar-li la vida. Masferrer explica que a l'home l'havien d'identificar, i avisar la família per fer el reconeixement: "Ella va dir: 'el meu marit va sortir a passejar sol, sense cartera, sense DNI, no portava cap document, només portava diners a la butxaca del darrere". No podien avisar la dona i el fill perquè no sabien qui era..., excepte que tenien una única pista.
Quina? Masferrer repeteix emocionat les paraules de la dona: "A l'hospital, a la butxaca de l'americana del meu marit, li van trobar dues entrades per venir-te a veure a tu, avui aquí... Jo no sabia que les havia comprat, segurament em volia fer una sorpresa'". Masferrer, profundament emocionat en recordar-ho: "Hòstia, cada vegada que explico això se'm posa la pell de gallina... Aquella senyora es va emocionar, jo també, 'li hagués agradat tant ser avui aquí'". Allò el va deixar tocat, i en tornar a casa després amb el seu cotxe, va pensar: "Pensant en aquesta història, trista, però maca, no sé com definir-ho, vaig pensar 'ostres quina merda que el públic que m'ha vingut a veure no han conegut aquesta història, perquè aquesta senyora i el seu fill m'ho van explicar després de l'actuació. Des d'aquell dia penso 'a mi qui em ve a veure?'". Una reflexió que fa plorar. Una història emocionant i colpidora. Gràcies al bo d'en Quim per compartir-la, a ell que li agrada tant aquest verb. I gràcies sobretot, a la senyora de Lleida i el seu fill, que ho van compartir amb ell. Segur que el seu marit i pare, des d'allà on sigui, estaria orgullós que aquella trista notícia, en el fons, va ser la guspira que va fer que avui Bona gent sigui una realitat, una obra (i ahir, un programa de tele) que ens emociona i commou. Quim Masferrer, ets molt bona gent.