Quan es va fer indepe Joan Lluís Bozzo: "Un dia a Valladolid ens van començar a cridar"

Joan Lluís Bozzo té 73 anys i des que ha deixat Dagoll Dagom sembla que s'hagi jubilat, però no és així. Amb la seva associació anomenada Enraona Teatre prepara Les veles s’inflaran, un homenatge als musicals de la seva companyia teatral que s’estrena el 15 de novembre i amb l'actriu Mariona Bosch, la seva dona, fan teatre enfocat a la salut mental, com una teràpia per dones maltractades, persones sense llar, o amb trastorns de l’espectre autista. És un dels grans del teatre català, i també de la TV en català amb èxits a TV3 que encara es recorden, insuperats: Oh Europa, Oh Espanya, La memòria dels cargols i en els darrers anys Psico-exprés o La sagrada família. Més llarga és la seva llista de musicals imprescindibles creats sempre en català: Mar i cel al cim però sense oblidar El Mikado, Flor de Nit, Antaviana, T'odio amor meu, Cop de Rock, Scaramouche o La Família Irreal per citar-ne de molt populars. Tots sota la batuta, el cervell i la direcció de Bozzo. Un mestre del teatre.

Bozzo fa com tots els grans de debò: mullar-se políticament. Com fa Joel Joan, només els que omplen platees es permeten dir el que pensen de política sense por de perdre seguidors. Va arribar a formar part de les llistes de Junts pel Sí per proclamar la independència. Però des de quan és independentista? Ho ha revelat en una entrevista amb Albert Om al diari Ara. Joan Lluís Bozzo: "Em vaig fer independentista el 2010, quan el Tribunal Constitucional es va carregar l’Estatut de males maneres. Fins aleshores havia anat fent, com tants de nosaltres, el que se’n diu la puta i la Ramoneta: sí, però no, però potser sí, això sembla millor... A partir del 2010 vaig dir: Catalunya no té cap futur dins d’Espanya. Continuo pensant exactament el mateix. Si volem renunciar al futur, renunciem-hi, però si volem ser amos del futur s’ha de trencar amb Espanya". Hi ha, però un altre moment podríem dir-ne fundacional del Bozzo indepe. Un incident molt desagradable a Valladolid.

Bozzo ha traduït algun dels seus musicals al castellà per fer gira a Espanya, com El Mikado que va portar a Castella i un bon dia la platea els va començar a escridassar. Allà ja va veure que dins Espanya no hi havia res a fer "Jo recordo que se’m van posar les orelles dretes el 2006. Estàvem actuant a Valladolid, fèiem la reposició del Mikado. En un moment determinat, el protagonista ideava càstigs terribles per als seus condemnats i un dels càstigs era escoltar 24 hores al dia la Cope. A Valladolid hi va haver crits, protestes, algunes persones que es van aixecar, i l’endemà la directora del teatre em va telefonar dient que o trèiem la menció a la Cope o acabàvem allí mateix la temporada. I ho vam treure. La puta i la Ramoneta, que et deia. A partir del 2010 ja no ens haurien agafat per anar a fer una setmana o quinze dies a Valladolid". La catalanofòbia sempre ha existit però des de 2010 és un monstre desbocat. 

A la conversa hi ha un altre moment de sinceritat íntima, quan Joan Lluís Bozzo revela que fa 100 dies ha deixat de prendre alcohol perquè tenia un consum diari: "T’ho vas plantejant i un dia fas el cop de cap. Amb el tabac vaig fer moltes giragonses, molts enganys. Durant un temps l’estratègia era que no podia comprar tabac però sí que en podia robar. Amb l’alcohol, un dia vaig notar que havia de conduir bastants quilòmetres, tenia molta son, no anava bé i vaig dir: ja està. Vaig demanar a la intel·ligència artificial què em podia passar si deixava l’alcohol amb el consum diari que havia tingut durant 52 anys. Va explotar i em va contestar que era molt possible que tingués delirium tremens. Ho esperava, fins i tot, amb una mica d’il·lusió. No n’he tingut. Però m’agrada molt cuinar i tenia associat aquest acte amb anar fent glopets de vi". Ara pren una barreja de tònica i Bitter Kas amb una rodanxa de llimona. I sense gel per no aigualir-ho.