A TV3 hi ha un programa que rep poca atenció, per la seva curta durada (15 minuts) i mereix un estudi a part: Cuines. Cada dia és líder d'audiència fins al punt d'arribar a ser el més vist del dia fora dels TN rondant el 22% de share. És un valor tan segur que TV3 ha decidit emetre dos Cuines en lloc d'un, seguits, endarrerint el culebrot fins a les 4, insòlit. I segueixen funcionant. Un presentador-cuiner i una recepta, el format que es va inventar TV3 amb Jaume Pastallé l'any 1987 amb el mític Bona cuina. A TVE abans existia Con las manos en la masa però era diferent: un famós cuinant una recepta:Joaquín Sabina callos a la madrilenya. Però TV3 van ser els primers que van simplificar el format i atrevir-se a mostrar només un cuiner anònim fora d'un plató il·luminat, des de la cuina del seu restaurant. Va ser un boom.
En 42 anys de TV3 hi ha hagut diferents programes de receptes, Bona cuina, La cuina de casa, Cuina per solters, La cuina de l'Isma... fins que el 2004 s'estrena Cuines fet a un plató de TV3 convidant a un cuiner diferent cada dia. Dotze anys van estar sense Marc Ribas, que va arribar el 2016 per encarregar-se tot sol de les cinc receptes de la setmana. Comunicava tan bé que li van donar tots els formats: Joc de cartes, Cuina com puguis, Pop Up Xef, Joc de cartes estiu... Amb tanta feina van convenir a introduir dos cuiners més a Cuines per anar-se alternant els dies de programa: Arnau París, que va sortir de TVE on va ser guanyador de Masterchef, i Gessami Caramés, que va sortir d'un càsting de TV3. És telegènica, didàctica i bona cuinera. Però pateix un mal que només pateixen les dones amb sobrepès que surten per TV: la grassofòbia.
La Gessamí, nascuda fa 33 anys a l'Ametlla de Mar, ha reconegut en una entrevista a Vilaweb que no només pateix l'odi contra les persones grasses sinó que pateix un TCA, un trastorn de la conducta alimentària. No és habitual que una presentadora de TV3 ho reconegui i ajuda a moltes altres persones que tenen aquest problema que pot arribar a ser molt greu per la salut, fins a conseqüències fatals. Gessamí Caramés: "He estat a dieta des que tenia set anys. Sempre he tingut pujades i baixades de pes, i a la televisió es veu. Segons quan sigui el programa, puc pesar 25 ó 30 kg de més o de menys. Això ho he viscut tota la vida. Sempre he tingut una mala relació amb el menjar i fa uns anys vaig descobrir que tenia un trastorn de la conducta alimentària (TCA)". Segons quina època mirin Cuines els espectadors la poden veure 30 kg més grossa o 30 kg més prima pel seu trastorn.
Hi ha molts tipus de TCA, bulímia, anorèxia, trastorn per afartament, trastorn per remugament... La Gessamí parla del seu trastorn: "Lluito cada dia per tenir una alimentació sana, però els meus horaris (té un restaurant) són molt complicats i això no ajuda a viure amb un TCA. Com totes les persones que tenen un TCA, tinc una relació emocional amb el menjar. És a dir, no menges per gana d’una manera natural, menges en funció de com estàs. Tinc 33 anys i continuo amb alts i baixos". Una relació poc natural amb el menjar. I problemes d'acceptació social: "La grassofòbia és una cosa amb la qual he viscut tota la vida, des de fora i des de dins. Ser gras és mal vist socialment, perquè sempre es relaciona amb manca de voluntat. Quan et diuen: “Que maca estàs, t’has aprimat”, és reconfortant, penses que has fet alguna cosa bé, però, què passa quan t’engreixes? Acabes relacionant estimació amb el pes. En el meu cas, sembla que com que sóc cuinera, està justificat que sigui grassa…". El drama de percebre que t'estimen més quan t'aprimes. Els espectadors de TV3, ella és la més vista cada dia, l'estimen tal com és
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!