A l'Assi Azar el vam descobrir a Catalunya el maig del 2019, quan ell va ser triat com un dels quatre presentadors de la gala d'Eurovisió que es va celebrar a Tel Aviv, i on compartia tasca amb Bar Refaeli. El seu talent, la seva bellesa i la seva simpatia es van guanyar el cor dels espectadors d'aquí just fa quatre anys, però al seu país és un dels presentadors de televisió més famosos des de fa molt de temps. Allà ha presentat programes infantils o programes com Big Brother, i és una de les cares més conegudes de la televisió. Defensor incansable dels drets del col·lectiu LGTBI, mai es podria imaginar com seria la seva vida d'avui en dia: "Si m'haguessis dit quan era jove que podria estar amb el meu marit a Israel, amb el nostre matrimoni reconegut, t'hauria dit que 'impossible'". I qui és el seu marit? Un arquitecte català, l'Albert Escolà, que ha participat en diferents projectes com el del Museu del Barça, i després d'uns anys a Tel Aviv, dirigeix l'empresa Albert Escolà Architect, dedicada a l'arquitectura, disseny i innovació. L'Albert va estar un any i mig anant i tornant d'Israel fins que va decidir que es volia instal·lar en aquell país amb l'Assi. Junts, han vingut a Catalunya per parlar del que està passant amb el seu país, i el conflicte entre Israel i Palestina. Un context difícil i dur. En una entrevista en exclusiva per ElNacional.cat, que pots llegir clicant aquí, Azar ha parlat, evidentment, de tot el conflicte amb Gaza, on ha dit coses com "Jo també vull una Palestina lliure" o que "Necessito explicar i recordar al món que els israelians i els jueus som éssers humans i els palestins també són éssers humans. No som només un conflicte i penso que el món de vegades ens tracta com si ho fóssim".
De fet, tots dos van fent xerrades arreu, i d'aquí a uns dies, ell va a Londres a seguir fent-ho. Pots veure tot el que pensa sobre aquesta qüestió en l'entrevista que es va publicar aquest dilluns. Més enllà, però, del conflicte bèl·lic i de la difícil situació que s'està vivint, tant ell com Escolà continuen amb les seves vides, amb la seva relació i amb la seva feina. I lluitant sempre pels drets LGTBI. La seva és una història d'amor en tota regla, amb un punt culminant un dia molt concret. També, però, han parlat de les seves professions, de la seva família i de Catalunya.
11 de juny del 2016... què us diu aquesta data?
Assi: Va ser el dia més bonic de la nostra vida... gairebé el dia més bonic de la nostra vida, perquè després, el dia més bonic ha estat el dia que va néixer la nostra filla Àlex. Abans d'això, era el dia més bonic.
Albert: Jo ho recordo molt il·lusionat, perquè ens vam casar a Barcelona, a la meva ciutat, i per mi això era molt important (l'Assi i l'Albert es van casar a l'Ajuntament de Barcelona, els va casar Jaume Collboni).
La vostra història d'amor, però va començar molt abans... gràcies a Madonna. Què té a veure Madonna en les vostres vides?
Assi: Vaig venir a Barcelona per primera vegada l'any 2011, per veure un concert de la Madonna. No ens vam conèixer al concert, però vaig venir específicament aquí pel concert. Sense Madonna no estaria aquí i no hauria conegut l'Albert. Al festival d'Eurovisió que vaig presentar, vaig poder xerrar amb ella durant uns 40 minuts, a soles, i vam estar parlant de les nostres vides, de les nostres parelles, i li vaig parlar de l'Albert, de com ens havíem conegut gràcies a ella. Va estar molt amable.
La primera vegada que vas venir a Barcelona va ser per un concert de la Madonna, i la segona va ser, ni més ni menys que un 11 de setembre, quan de sobte, vas veure milions de persones al carrer... Com va ser aquell segon contacte amb Catalunya?
Assi: Uau, sí! He de ser sincer amb tu, i no diu massa en favor meu, però quan vaig venir a Barcelona no tenia ni idea que hi havia un país català, una gent catalana. L'únic que coneixia era Espanya. I el dia que vaig aterrar, vaig veure aquesta brutal demostració, amb tot de gent agafant-se les mans, amb gent manifestant-se, i vaig escriure l'Albert preguntant-li què passava, i ell em va explicar tot el que havia de saber sobre Catalunya. Des d'aquell moment em vaig convertir en procatalà.
Albert: Catalunya és la meva identitat. Dins d'Espanya, per mi, és un país on hi caben diferents identitats. I aquesta és l'Espanya que jo li explicava. Recordo que totes les manifestacions independentistes omplien d'orgull perquè veies la societat molt ben organitzada i fent una manifestació pacífica.
Hem començat veient el dia que us vau casar. Fa uns anys, Assi, vas dir que "Si m'haguessis dit quan era jove que podria estar amb el meu marit a Israel, amb el nostre matrimoni reconegut, t'hauria dit que impossible"... Quina és la situació actual al teu país? Ajuda a visibilitzar els drets LGTBI que persones conegudes, presentadors de TV com tu, en parlin obertament?
Assi: La situació amb el col·lectiu LGTBI al meu país ha canviat moltíssim. Quan jo era un noi jove, ningú sortia de l'armari. Quan jo vaig dir que era homosexual, als 24 anys, només hi havia un cantant famós que també ho havia reconegut. És l'únic que sabia sobre ser gay obertament. Jo estava molt espantat, perquè el meu agent em va dir que em farien fora, que no trobaria feina. Hi havia por a l'opinió pública. Però dir que era homosexual va ser una experiència meravellosa perquè després vaig anar veient com de diferent era moltíssima gent del que ells mateixos deien temps enrera. Ara, vint anys després, molts artistes han sortit de l'armari, Israel està molt per aquesta qüestió, tenim un dels Gay Pride més importants del món. Em sento molt feliç sent qui soc, tenint la meva família i de reconèixer ser qui soc, perquè de nen, no vaig pensar mai que m'atreviria a fer-ho, pensava que moriria dins l'armari. I veure'm ara, casat, amb una nena, a la televisió, és al·lucinant.
Albert, no com a marit seu, sinó com a espectador: per què l'Assi agrada tant als espectadors del seu país? Que té com a presentador de TV que sigui un dels presentadors més coneguts? (Ha presentat Eurovisió, o programes com Big Brother i un sobre estrelles emergents de la música que lluiten per anar al festival d'Eurovisió. El que vindria a ser una mena de Benidorm Fest)
Albert: Per l'autenticitat. És molt autèntic. L'Assi, quan el poses davant d'una càmera, és l'Assi que jo conec a casa. És el mateix. Però si el portes a un sopar d'amics, és molt més introvertit. Per això agrada tant, perquè el que ell mostra és autèntic.
Assi, el que penso que potser l'Albert et vol fer la competència... Perquè hem vist que ell tampoc no té vergonya davant les càmeres i fins i tot ha participat a 'Masterchef'...
Albert: T'haig de dir una cosa: a casa, el que cuina soc jo.
Assi:.. Bé..., està aprenent, està aprenent.
Albert: T'explico: el que passa és que jo vaig venir amb la cultura catalana, i vaig aprendre a tractar els aliments sense modificar-los gaire. És a dir, quan menges peix, menges peix amb una miqueta de sal i oli i pebre i ja està.
Assi: La cuina catalana i la israeliana són molt diferents, perquè als catalans us agrada el gust del menjar que mengeu. Si mengeu peix, voleu sentir el gust del peix. Quan nosaltres mengem peix, ens agrada posar salses, molts gustos diferents, inventar nous aromes.
Albert, què vas cuinar a 'Masterchef'?
Albert: Jo vaig anar a portar la meva cultura, la meva identitat, i vaig pensar en fer canelons, els de la meva àvia. Em van sortir estupendus. Però no vaig fer servir la beixamel, perquè ja saps que el menjar kosher no barreja la carn amb la llet, i en lloc de fer beixamel amb llet, la vaig substituir per una salsa que és molt famosa a Israel i el Mig Orient que és la salsa tahina, que és una salsa de sèsam, i van quedar molt bons.
Assi, mires la televisió que es fa a Catalunya?
Assi: Com que vivim a Tel Aviv, no miro cap programa d'aquí, però sí que escolto cada matí la ràdio catalana, perquè l'Albert se la posa cada matí.
Albert: Escolto RAC1.
I tu escoltes cada matí al Basté, Assi!
Assi: Sí! Quan ell se'n va a treballar, deixa la ràdio posada, i així jo segueixo escoltant català fins i tot quan ell no hi és a casa. Sento que aquests dies parlen molt d'Israel i li pregunto després a l'Albert: 'Què és el que han dit?'. A més, com ara tenim una nena petita, veig molts programes catalans infantils que li posa l'Albert.
Com és el teu català, Assi? Perquè jo no sé si teniu pensat en un futur venir a viure a Catalunya...
Assi: Ens encantaria, sí. I aprendre català. Tota la família seva és catalana, tenim una filla. Estimem la cultura catalana. Ens encantaria ser capaços de viure la meitat del temps a Catalunya i l'altra a Israel. Els darrers dos mesos hem estat pensant seriosament en aquesta possibilitat.
Albert: Jo deixava la ràdio encesa perquè l'Assi anés sentint en català. I ara, de fet, jo parlo a l'Àlex, la nostra filla, en català, i ell en hebreu. Per què li parlo en català? Perquè li parlo així perquè vull que em conegui tal com soc, la meva identitat. Si ella necessita el castellà, l'aprendrà, jo l'ajudaré. Igual que farem amb l'anglès.
Teniu una filla, com dieu, l'Àlex, d'un any i set mesos. Se us cau la bava... Feu els papers de 'poli bo, poli dolent'?
Albert: Hem viscut el naixement i el procés, diferent. L'Assi, de seguida que va néixer l'Àlex, es va enamorar bojament, i jo de fet em sentia culpable, perquè veia tot això de ser pare molt tècnic. Jo volia parlar, interactuar. I ara comença, i ara és quan em cau la bava.
Assi: Penso que jo aprenc molt ràpidament amb l'Àlex com de diferents són les nostres cultures, la catalana i la d'Israel. Nosaltres som molt cridaners, ens agrada parlar als nens petits d'una manera infantil, ens agrada fer soroll... i penso que a l'Albert, a manera de fer catalana, li agrada conversar amb ella, explicar-li coses com si fos una adulta. I ara veig com en un any i set mesos, ella entén amb qui pot 'actuar', amb qui pot fer soroll i amb qui ha d'escoltar i dialogar.
Albert: Jo m'imagino com si l'Àlex anés amb una mena de caixa d'eines, i depén de amb qui va a parlar, si va a parlar amb 'el papa Assi' va amb una caixa, i si va amb 'el papa Albert', amb una altra.
L'Assi, l'Albert i l'Àlex, una família que s'estima i que, com diu Azar a ElNacional, "Em veig com una persona que té una família, i el meu marit no és d'Israel i l'he portat aquí i està vivint al meu país. I tenim una filla ara. I de sobte, una guerra. I jo necessito tenir cura de la meva família. Necessito assegurar-me que estem tots segurs, però especialment, el meu marit i la meva filla".