El passat dilluns es feia pública una conversa absolutament imprescindible entre dos periodistes, Vanessa Raja i Jofre Llombart, al pòdcast Entrevista Focus. Una conversa on Llombart parlava obertament, amb nom i cognoms, de l'infern que va viure quan va treballar a El matí de Catalunya Ràdio quan el dirigia i presentava Manel Fuentes l'any 2009. Un ambient de treball tòxic, irrespirable, insuportable, que va provocar que ell i d'altres companys, com Marta Romagosa, hagin estat anys amb uns records dolorosos, uns records que en el cas d'ell, han necessitat de molts anys de teràpia. Deixant molt clar que "Les víctimes d'assetjament no denuncien quan volen, sinó quan poden", ara ha pogut parlar-ne obertament i públicament en un mitjà, ara ha pogut dir, clar i català, que "Ara ja em sento preparat per explicar algunes coses que poden servir a altra gent. Jo al 2009-2010 vaig patir un cas d'assetjament laboral per part de Manel Fuentes i ja des d'aleshores m'he proposat treballar de manera que no reproduís allò que vaig patir".
Després de la repercussió que han tingut les seves paraules, n'ha continuat parlant amb el Ricard Ustrell al programa on col·labora, justament, El matí de Catalunya Ràdio. Assegut al mateix lloc que ocupava quan treballava amb el Fuentes ("Tornes al lloc dels fets, ara ets a la cadira on seies, al mateix lloc, i has vingut aquí els darrers tres anys"), Llombart ha volgut deixar clar per què ara ha volgut posar nom i cognom al que va patir: "Va sortir en plena conversa, conec la Vanessa des de la facultat, però també vaig pensar que el fet de dir-ho sense noms posa una pàtina de sospita en la resta de caps que he tingut, que no tenen cap culpa. Volia focalitzar-ho en aquesta persona". "T'has sentit alliberat?", segueix Ustrell. I Llombart deixa clar que no es tracta de "que m'hagi tret un pes de sobre i m'hagi sentit alliberat, sinó que, com que ja estava alliberat, com ja m'havia tret el pes de sobre, ho he pogut dir. El procés ha estat aquest".
Llombart també incideix en "la pregunta del milió", quan l'actual editor i presentador d'El matí de Catalunya Ràdio li demana si "Pots posar-nos un exemple del que vas patir? Quan parlem d'assetjament, de què parlem?". I Llombart torna a fer una reflexió extraordinària perquè quedi clar de què estem parlant, admetent que "si jo ara et poso un exemple, un concret, que te'l puc posar tranquil·lament, 'qui més qui menys crida, o diu una mala paraula'... L'assetjament és el conjunt de comportament que s'estén durant molt de temps a mode muntanya russa" i remet a les seves paraules al pòdcast: "avui m'enfronto amb tu, demà no puc viure sense tu. Avui t'esbronco, demà et dono les gràcies. Avui et felicito, demà et critico de manera descarnada. Avui no puc viure sense tu, demà t'amenaço que no tornaràs a trobar llocs de treball en aquest sector si depèn de mi". Igualment, però, posa algun exemple concret: "Clar que et puc posar exemple, clar que puc dir-te que un guió que no li va agradar me'l va estripar davant la cara davant tot l'equip, i això t'humilia molt. La gent pot dir: 'Home, per una vegada que et trenquen un guió...', però l'assetjament és tot el conjunt, com una pluja fina, que acabes xop, però no saps en quin moment precís t'has començat a mullar".
Anys de "no estar bé, plors espontanis, no dormia, no menjava, estava de mal humor... No era jo. Intuïa que el focus era la feina, però que et diguin amb aquestes paraules 'Ets víctima d'assetjament laboral i el maltractador es diu així', m'ho va fer dir al cap d'un temps la psicòloga". Llombart vol deixar clar que ell va patir assetjament a El matí de Catalunya Ràdio, però que "l'assetjament també passa a una oficina de tres persones. Quan el 'vaixell' és molt gran, és molt fàcil de justificar. Però res ho justifica". Ustrell li pregunta si "Vas marxar a RAC1 per això?", i el Jofre reconeix que "Sí. Vaig marxar a RAC1 per això, no tant per despit professional, sinó per necessitat terapèutica. Encara que sigui injust, el primer que et recomanen els psicòlegs és posar fi a la situació que t'està generant aquell malestar, per més injust que sigui. Per què sempre l'assetjador es manté al seu lloc i l'assetjat ha de marxar? És injust. Però també és útil. Per fer foc nou i revaloritzar-me, de pensar a veure si era capaç de fer el que feia".
"T'ha sorprès la gent que t'ha escrit? Hi ha qui t'esperaves que t'escrivís i no ho ha fet?". I Llombart reconeix que sí, però ell es vol quedar i agrair la "Molta gent que m'ha escrit, moltíssima gent que l'ha patit a ell (a Fuentes), però encara més gent, moltíssima, que em diu que a ell o algun parent o amic, també ha patit assetjament laboral. Però vull fer una crítica de gènere: dels missatges que he rebut de suport, el 80% són de dones i el 20% d'homes... Tenim molta feina a fer aquí també". Esperem que l'infern que va passar el Jofre, i sobretot, les seves valentes paraules, serveixin a molts que hagin viscut o estiguin vivint una situació similar. "La ferida està curada, però la cicatriu hi és"... I el Manel Fuentes? Li ha tornat a dir mai res?: "No. Ni ho espero, ni ho busco, i el més important de tot, ja no ho necessito". Escolteu aquí tota la conversa:
Tot el suport del món, sempre, cap al Jofre. Tots els que l'estimem n'estem orgullosos. I tot el suport del món també, sempre, cap als que es troben en la seva mateixa situació.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!