Manel Fuentes ha aconseguit als 55 anys l'estatus de presentador d'entreteniment a una gran cadena espanyola, Antena 3. Aquest periodista català va començar imitant Johan Cruyff a TV3 a un programa del Puyal, que el va fitxar per ser la veu a peu de camp als partits del Barça de Catalunya Ràdio. Va fer carrera a TV3, RAC 1, Telecinco i Antena 3 fent de monologuista, entrevistador o imitador, sempre en el vessant d'humor però l'any 2009 va fer un triple salt mortal quan li van proposar el programa informatiu més important de la CCMA: El matí de Catalunya Ràdio. Amb José Montilla al Govern, després de fer fora Antoni Bassas i un any d'impàs amb Neus Bonet, arriba Fuentes per fer un programa molt complex, que requereix coneixements de Política, Economia i Internacional. Aquell 2009 El matí de Catalunya Ràdio amb Fuentes va perdre el lideratge en mans de Jordi Basté i no l'ha recuperat mai més. A Fuentes li va venir molt gran, com s'ha confirmat anys després amb persones del seu equip que denuncien un ambient insuportable de crits, maltractament i amb un Fuentes despòtic. Ho va explicar Marta Romagosa i ara va més enllà Jofre Llombart.
Jofre Llombart va ser un dels periodistes de l'equip de Fuentes que va patir-lo aquells quatre anys, de 2009 a 2013 a Catalunya Ràdio. Va parlar d'assetjament a un article a El Nacional amb un títol molt explícit: Les víctimes d’assetjament denuncien quan poden, no quan volen. No ha estat fins ara que s'ha vist amb forces per posar nom de l'assetjador: Manel Fuentes. Ho ha fet al pòdcast Entrevista Focus amb Vanessa Raja, que l'ha convençut per explicar-se als 50 anys. Jofre Llombart comença directe: "Ara ja em sento preparat per explicar algunes coses que poden servir a altra gent. Jo al 2009-2010 vaig patir un cas d'assetjament laboral per part de Manel Fuentes i ja des d'aleshores m'he proposat treballar de manera que no reproduís allò que vaig patir. És avui m'enfronto amb tu, demà no puc viure sense tu. Avui t'esbronco, demà et dono les gràcies. Avui et felicito, demà et critico de manera descarnada. Avui no puc viure sense tu, demà t'amenaço que no tornaràs a trobar llocs de treball en aquest sector si depèn de mi. Aquesta muntanya russa no la saps gestionar molt bé i menys si no tens eines. I el maltractament és tot, tota la muntanya russa, quan puja i quan baixa. Haver vist en primera persona com es genera un ambient tòxic vacuna per no viure aquella toxicitat on hi havia insults, amenaces, maltractaments, mal humor, canvis d'humor, ghosting...". El vídeo s'ha fet viral en poques hores per la seva força, la seva contundència i per protegir altres víctimes que no tolerin això.
A Llombart tenir Fuentes de cap li ha costat molts anys de teràpia que li han servit per refer-se i per no repetir-ho: "La toxicitat és quan de manera volguda vols crear el contrari de benestar a la feina. És més fàcil provocar toxicitat de qui és cap als seus treballadors perquè tens més poder. Amb noms i cognoms no ho havia explicat. A qui primer li vaig dir és a la meva psicòloga, li poso nom i les peces encaixen. No sabia què em passava, era assetjament. Ara estic preparat per explicar-ho, abans no per mil factors: por de represàlies, incomprensió, no generar empatia. Les víctimes parlem quan podem, no hi ha calendari. Hi ha qui no en parla mai, hi ha qui té la sort de dir-ho als 30 segons. La majoria ho diem quan estem preparats. Si us trobeu una víctima eviteu la frase de per què no ho deies abans. Simplement perquè no podia. Jo tenia por perquè la meva parella treballa a Catalunya Ràdio. Si jo me'n vaig ¿i si hi ha represàlies contra la meva parella? La meva ferida ja no hi és però la cicatriu sí, et recorda que vas patir allò. Si rasques no cou però hi ha la marca". Llombart ha estat molt generós explicant la seva intimitat mental per ajudar els qui s'hi troben. Ell ja s'ha curat. Manel Fuentes no.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!