Tots, absolutament tots, tenim plaers culpables. D'aquells que no ens atrevim a confessar, que fem en la intimitat i que preferim guardar-nos per a nosaltres. A Islàndia han volgut saber quins són els plaers culpables dels presentadors i editors de RAC1. Això sí, com diu Albert Om, "el plaer culpable, per definició, no s'explica. Potser els que expliquem no són els culpables de veritat, sinó els que ens agrada explicar". Cert. Si haguessin revelat els veritablement culpables, la imatge que tenim de molts d'ells, potser no seria la mateixa. Com diu Jordi Basté, "en tinc molts. Sóc un sonat i l'audiència deixaria d'escoltar-me si els expliqués tots".
@jordibaste
Ens hem quedat amb les ganes, però el curiós i simpàtic exercici del programa d'Om va servir per saber alguns petits secrets de gent com Basté en la intimitat. Per exemple, que "gairebé cada nit, abans d'anar a dormir, he de menjar una o dues mandarines, o un préssec de vinya o d'aigua... al llit... Mare de Deu, quina meravella..., ja sé que no és molt acadèmic". Sobre menjar, n'hi ha més. Jordi Beltrán: "Croissants salats, irresistibles... O els llardons". Elisenda Camps: "No puc evitar comprar una bossa gegant de llaminadures al cinema. Després, mal de panxa i sentiment de culpa".
RAC1
Plaers culpables musicals, com el de Joan Mª Pou, "Héroes del silencio. M'encanten. Tot el meu entorn m'ha fet saber que me n'hauria d'avergonyir", Roger Saperas ("Sabina") o Òscar Dalmau, "Rocío Jurado, Camilo Sesto, El Fary, la Pantoja... Segons on vas no pots dir en veu alta que són cançons espectaculars, 'Como yo te amo', 'Vivir así es morir de amor', 'La Mandanga'...".
TV3
La seva mitja taronja a La Competència, Òscar Andreu, prefereix d'altres distraccions: "passar-me quatre hores, al sofà menjant pipes i entrar a Google Street View... Imagino que passen coses en aquells carrers de gent congelada i cara borrosa". Igual de freaky és el plaer de Marc Giró: "Mirar per YouTube de forma desaforada l'obertura del parlament britànic o quan se celebra l'aniversari de la reina d'Anglaterra, aquella parada militar amb els carros i els cavalls i aquells crits, 'eeeepa', durant tres o quatre hores".
Público TV
@islandiarac1
A Pou, també el torna boig una altra cosa, i no és el futbol: "Un parell de cops l'any m'agafa un atac de nyonyisme. Durant un parell d'hores miro resums de 'Brittain's got talent', les actuacions perfectes, amb pluja de confetti, plors, abraçades, on tothom queda meravellat". Agnès Marquès prefereix "posar-me els mitjons del meu marit, li agafo perquè són més confortables, m'abriguen més i sovint són més macos". I el director del programa? Om: "Escoltar les trucades de Radio Teletaxi, demanant cançons... Em porta a un món diferent".
@islandiarac1
Ho hem passat bé. Però volem la segona part. Els plaers culpables de veritat.