Parlar de la Mari Pau Huguet és parlar d'història viva de TV3. Una de les cares més emblemàtiques de Televisió de Catalunya, una institució de la televisió del nostre país, la pubilla de Catalunya, una presentadora a qui vèiem des dels inicis i que ha fet tots els papers de l'auca. Des que va aterrar de ben joveneta l'any 1986, sent presentadora de continuïtat, i després de la seva època daurada, col·laborant amb el Filiprim, presentant el Bon dia Catalunya amb el Ramon Pellicer, el Com a casa, el Bojos pel ball, L'hora de Mari Pau Huguet, el TVist ("Sempre he fet magazins, és el gènere amb què em sento més identificada. Tots els programes han tingut un caràcter especial i els tornaria a fer tots") o les diferents transmissions de Cavalcades de Reis i campanades de Caps d'Any, ara ja fa uns anys que ha deixat la pantalla. Que no vol dir que hagi deixat de treballar a TV3. N'ha parlat a l'excel·lent conversa que cada programa regala el Llapis de memòria, xerrades entre Gisela Rodríguez i diferents convidats a Ser Catalunya amb moltes coses que explicar, amb el fil conductor de diferents cançons que han marcat la vida d'aquestes persones.
Pel que fa a l'estimada Mari Pau, la seva tria, pels curiosos que vulguin saber quines cançons li fan bategar la patata, aquestes són 'Un pueblo' d'Ares Gratal, 'Bon dia' d'Els Pets, 'No sé porque te quiero' d'Ana Belén i Antonio Banderas, 'New York' de Frank Sinatra, 'Take a chance on me' d'ABBA, 'Lia' d'Ana Belén, 'Orfes de rei' d'Ares Gratal i 'Judit' de Joan Dausà. Huguet, parlant de la seva feina actual, al servei d'atenció a l'espectador, ha volgut deixar clar que "No estic jubilada, estic a la tele, però no estic en pantalla", reconeixent que molts espectadors la recorden, no pels programes presentats, sinó pel dia que va fer d'actriu, un cameo a la mítica Plats bruts, en només un capítol, i fent d'ella mateixa: "Un noi em va dir que estudiava art dramàtic per veure'm a Plats bruts".
Una Mari Pau Huguet que de jove, abans de somiar amb triomfar a la tele, ajudava el seu pare a l'hort tots els estius ("Els meus amics anaven de colònies d'estiu i jo no havia anat mai, però si tornés a néixer, faria exactament el mateix. La meva il·lusió era que, a les set, quan la gent recollia, obrien la xurreria del mercat i compràvem una paperina"), i que admet que quan va deixar de presentar programes, va haver de gestionar-ho, i no va ser fàcil després de tants anys: "De cop i volta et lleves al matí i dius, i ara què faré? Em faltava el guió, em faltava la rutina d'anar a maquillatge, em faltava la rutina d'escollir el vestuari, em faltava tot... Havia perdut les rutines".
Una rutina que durant l'època del Bon dia Catalunya la va dur a matinar. I molt. Quan li van dir, estava "molt contenta i agraïda de començar la franja matinal. 'A quina hora m'he de llevar? A les 4h? No garanteixo que em pugui llevar a aquesta hora, em posaré molts despertadors perquè no estic acostumada'", reconeix divertida. Divertida, però li canvia la veu quan recorda el seu pitjor moment viscut a TV3. Admet que "no em vaig adormir mai, però em va passar una cosa que no li desitjo a ningú. Tenia tres despertadors, però cap d'ells tenia marcat el dia, només l'hora. Jo sabia sempre que quan em llevava, era fosc, a les 4 del matí, i un dia obro els ulls i veig que entra claror per la finestra. M'aixeco del llit d'una revolada, miro el rellotge i eren... les 9 del matí, i el Bon dia Catalunya començava a les 8. Em vaig espantar, em vaig vestir, vaig sortir corrent cap a la tele, arribo sense ni rentar-me la cara". La sorpresa va ser quan va arribar a l'entrada de la tele i els treballadors que hi havia li van dir: "'Però què fas aquí? Mari Pau, que avui és dissabte...'. La sensació és espantosa, espantosa, espantosa, em vaig espantar molt, eh? El cor m'anava a cent per hora. Pensava: 'Ostres, pobre Ramon, l'he deixat sol'. Vaig ser tonta, no vaig posar la tele, era molt més fàcil".
Una conversa sensacional que paga la pena recuperar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!