Falta molt poc perquè es compleixin dos mesos des que saltés una de les notícies que més ha commocionat el món de la comunicació. La veterana periodista María Teresa Campos moria el passat 5 de setembre després de passar dos dies a l'hospital per una insuficiència respiratòria aguda. L'estat de la matriarca d'un dels clans més mediàtics de l'Estat espanyol feia massa setmanes que era tema de preocupació popular i de debat a les tertúlies roses. Un cop duríssim per als seus familiars i amics, però sobretot per a les seves filles.

Terelu Carmen Borrego GTRES
Terelu Campos i Carmen Borrego. / GTRES

Des de llavors, Terelu Campos i Carmen Borrego han intentat seguir amb la seva vida personal amb la pena lògica d'una tragèdia de les dimensions de perdre una mare. També en l'àmbit professional, una a TVE i l'altra ha tornat a Telecinco. Però, i com malauradament ja sabrà de primera mà qui hagi viscut una pèrdua similar, aquestes coses estan lluny d'acabar després del decés. Infinits tràmits, veritats i mentides d'una herència —que, en aquest cas, interessa molt— i una de les gestions més complicades: buidar el domicili del difunt. Fa uns anys que la comunicadora va abandonar la seva mansió de 1000 metres quadrats i va traslladar-se a un pis.

El famós àtic d'Aravaca, que ja no té mobles perquè les filles han contractat una empresa perquè els tregui fora. Alguns aniran a la casa familiar de Màlaga, però altres molts es posaran a subhasta perquè, segons paraules de Borrego, "tampoco los vamos a tener guardados". La petita de les germanes també ha parlat en exclusiva per a la revista Lecturas, assegurant que el moment de retornar les claus i tancar l'habitatge de manera definitiva "ha sido horrible".

Terelu també s'ha pronunciat al respecte en el seu blog de la publicació, farta de les crítiques que les acusen de jugar amb les pertinences de la seva mare per fer més i més diners, i deixant clar que no estan fent cap bogeria. "Pasó de vivir en una gran casa de casi 1.000 m² a un piso normal, ni muy grande ni muy pequeño (...). Lógicamente no se pueden meter los muebles de un chalet de esas dimensiones en un hogar más pequeño. De ahí que ella tuviera que deshacerse de muchas cosas. En ese momento, no vi que nadie se atreviera a pedirle explicaciones a ella de lo que estaba haciendo o no con sus cosas personales. Nosotras solo hemos continuado con su muerte lo que mi madre ya hizo con su anterior casa".

"Bastante pena es tener que desmontar la casa de tu madre como para, encima, añadir la pena de las explicaciones públicas", sentencia. El preu de la fama.