Espanya va amb tot contra el català. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per ordre del Suprem, vol liquidar el model d'ensenyament del país, la immersió lingüística i el consens nacional sobre la llengua que ha estat útil, efectiu i profitós des de la mort del dictador Franco. Per això ha llançat un ultimàtum al Govern de la Generalitat, obligant-lo a imposar el famós i infame 25% d'hores de castellà a les aules en un termini màxim de 10 dies. El temps corre i la nostra cultura i identitat està en perill de mort. Aquesta seria la ganivetada final, la dels jutges. El cop definitiu.
Quedar-se de braços creuats davant d'aquest atropellament no és una opció per a l'escriptora Pilar Rahola. I no ho hauria de ser per a tot aquell que s'estimi el seu idioma. Malauradament, però, la Pilar no està trobant la reacció esperada i necessària per assegurar la supervivència del català i la dignitat d'un poble oprimit, sotmès i atonyinat. "Què ens està passant? Hem perdut tota capacitat de reaccionar? No recordo una època en les darreres dècades en la qual haguem estat tan incapaços de plantar-nos o de pressionar davant d'una situació d'agressió tan evident". La situació és alarmant, com explica en un nou 'Paraula de Rahola' que és una crida a l'ordre en tota regla.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya / ACN
La Pilar se'n fa creus per una mesura coercitiva com la del TSJC, que s'estima més carregar-se un sistema basat en un acord de majories per acontentar una minoria de catalans que, paradoxalment, detesten tot allò que tingui a veure amb Catalunya. "Ens obliguen per la pressió ideològica d'uns partits que trenquen la pau educativa que teníem, ens obliguen a canviar la voluntat sobirana del poble, la voluntat parlamentària, la voluntat de les majories, les decisions dels governs i el consens que teníem des dels inicis de la democràcia". I ho fan amb "la impunitat absoluta amb la que actuen els tribunals i l'Estat espanyol en contra dels nostres drets, i molt obsessivament en contra del català". Ens volen vençuts i esmicolats. Volen el cadàver d'una llengua a la que no han deixat de maltractar durant segles, però que en plena suposada democràcia encara maltracten amb més força i crueltat.
Manifestació a favor del model d'escola en català / Montse Giralt
No són pas les úniques conductes que demostren l'aversió i l'odi de l'espanyolisme contra Catalunya: Rahola també recorda el que passa al Tribunal de Comptes "farcit de personatges del PP i de l'espanyolisme socialista fotuts allà dins a dit, cobrant una pasta de por i arruïnant la nostra gent, i que ara amplia querelles i que va més enllà". També la mesura de la Junta Electoral, que vol treure-li l'acta de diputat al membre de la CUP al Parlament Pau Juvillà, tal i com van fer amb el president Quim Torra. El present és molt fosc i Rahola està en màxima alerta. Alerta, sí, però també descol·locada, decebuda, trista. I la raó d'aquest desencís és la resposta que, des de Catalunya, s'està donant a aquestes situacions: "I ara què fem nosaltres? Ho trobo a faltar tot!"
El Tribunal de Comptes / Europa Press
El diputat Pau Juvillà amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs / ACN
La llista de mancances és enorme: "Trobo a faltar una reunió urgent de les entitats i dels partits independentistes per veure què caram passa. Trobo a faltar un pacte nacional en defensa del català. Trobo a faltar fins i tot reunions amb els partits que no són independentistes però que sí que estan a favor del català a l'escola plantant-se. Trobo a faltar algun tipus de reacció. Aquest país està adormit! Estem ensinistrats, estem acollonits!". I com que tot això no arriba, el seu estat d'ànims es ressent. Poques vegades l'hem sentida tan caiguda i pessimista: "Pensava que no ho diria, però em sento avergonyida de la meva gent. Dels meus partits, del meu poble. No ho puc entendre. No podem estar rendits. Ells han descobert la nostra feblesa, Espanya pot fer el que vulgui. I nosaltres hem assumit la feblesa i hem abaixat el cap. Em resulta patètic que el 2017 volguéssim canviar el món i el 2022 acotem el cap i acceptem tot".
Rahola estarà trista, però ni vençuda ni doblegada. Crida a l'acció, al contraatac, a defensar el nostre patrimoni més valuós com a societat i país. "Si us plau, partits polítics, reaccioneu! L'ofensiva és molt greu, molt brutal! Què fareu? Unes declaracions? Algunes rodes de premsa? No fareu algun procés d'unitat, no fareu alguna taula de pacte nacional, no fareu alguna cosa? Òmnium, Assemblea, no es tracta d'anar cadascú a la seva i anar fent petites cosetes, paridetes o coses simpàtiques! Es tracta de plantar-se col·lectivament. És la llengua, és el català. Deixem de ser mesells, deixem de ser un poble rendit".