Pilar Rahola ha volgut començar el seu vídeo d'aquest dijous al Paraula de Rahola amb un raonament sobre la seva pròpia experiència personal després d'anys de conèixer tot el que passa al voltant d'un partit com Esquerra: "Conec per experiència personal el menyspreu profund i el rebuig que històricament ha tingut ERC, en aquell temps en que jo ho coneixia de prop, amb el món convergent, el món catalanista, que per altra banda, governava". L'escriptora i exdiputada recorda aquells temps en els quals "hi havia com una mena de complex de no aconseguir guanyar el 'germà gran', que era el món convergent. I crec que aquesta mena de complex, d'obsessió, la van mantenir fins fa dos dies, quan a les darreres eleccions van aconseguir un diputat més que Junts i d'alguna manera van dir 'Ara és la nostra, és el nostre moment i ara serem nosaltres els que governarem', cosa lògica que té a veure amb la dinàmica d'un partit que vol guanyar les eleccions". Però Rahola té una convicció sobre això, n'està convençuda que "van entrar amb una prepotència i un menyspreu pel món de Junts, que ara estan pagant. Des del primer moment, el menyspreu va ser absolut, de fet, van començar a pactar la investidura amb la CUP, o parlant amb els Comuns. La voluntat sempre era: 'Vosaltres no sou importants'". Té clar que en aquests 16 mesos de Govern, "els menyspreus han estat permanents i el que ha estat gravíssim ha estat l'incompliment absolut de tots els punts centrals de l'acord d'investidura. Quan va arribar el moment de la crisi, amb la possibilitat de la qüestió de confiança, i aquell 'atac d'ofensa' que fa el president Aragonès, que després va fer el disbarat (diuen que per l'orella tenia Junqueras exigint-ho) de cessar el vicepresident Puigneró. I a partir d'aquí era una pedra que rodolava muntanya avall".
Rahola es pregunta, i li pregunta a ERC si "va calcular el fred que pot fer al Govern quan només tens 30 diputats, has cremat les teves aliances naturals i no n'has aconseguit de noves? Van calcular el que significava menysprear d'aquella manera els seus aliats naturals, els que li havien donat la presidència amb aquella alegria amb que van fer-ho?". Perquè n'està convençuda que "ara comencen a adonar-se que ho poden tenir molt magre. De fet, en el moment en que es perd la confiança, i vostè l'ha perduda, president Aragonès, quan això passa, ningú que tingui un sentit democràtic profund es queda en el poder... És clar que ho pot fer des de la perspectiva legal, però és força immoral... O mancat d'ètica. Per molt que repeteixin que ho fan 'per responsabilitat', és evident que el que envies és un missatge que només t'interessa el poder, i que és igual que en nom del poder, creïs una gran inestabilitat en el país".
Rahola creu que és en aquest punt "on ara estem immersos. El Govern d'Esquerra és un govern en precari, en una solitud freda i gèlida", a qui només l'hi veu una possible sortida: "deixar-se abraçar per l'abraçada de l'os socialista, que mentre l'abraça, l'anirà ofegant". Rahola té clar que no poden esperar cap altra opció: "Què esperen ara de Junts? Es fan ara els ofesos perquè Junts no els hi vota res o perquè farà una oposició dura? Què esperaven? Després d'un final estrepitós, Junts ha de fer el que ha de fer, que és fer de partit de l'oposició. I més quan ERC ha fet un gir estratègic cap a l'autonomisme que Junts no va comprar. És evident que el PSC només li donarà peixet si ho fa en favor dels interessos del PSC, per tant, en contra dels d'Esquerra". Rahola té clar que ara "els d'Esquerra han descobert que per molta prepotència, no eren tan forts ni podien anar tan fatxendes ni tan xulos per la vida, ni podien menysprear com han fet al seu principal aliat. Perquè els podia portar a una solitud letal". Que s'agafaran a la cadira fins el final? Rahola recorda el que diuen els italians, "'culo di solde', enganxats al càrrec fins el darrer minut de manera extrema. Però a banda que precaritzen l'estabilitat i els interessos dels ciutadans de Catalunya, cosa que és deplorable, és que pot arribar a perdre-ho tot". Rahola està convençuda que "anem a un horitzó d'eleccions, com a molt tard, cap al març. És clar que anem cap aquí. El tema és: Aragonès vol que li facin o no hauria de fer una passa endavant i dir 'senyors, he perdut la confiança', com han fet els danesos o a França? Vostè ha perdut totes les aliances i no té capacitat parlamentària per governar aquest país. El màxim que pot és pidolar puntualment 'majorietes' que aniran traient-li la sang mentre el van votant. Vostè ha perdut el Govern i encara no ho sap. Quant més triguin en adonar-se, pitjor els hi anirà, a vostès i al país. Comencin a reflexionar críticament sobre els errors que han comès que els ha portat a aquesta situació tan difícil i tan feble":