Des que el president Pere Aragonès va destituir el vicepresident Puigneró, i posteriorment, amb l'adeu de Junts del Govern i la tria dels nous consellers, Pilar Rahola analitza tots els moviments del Govern, ara només format per membres d'Esquerra. Fa un parell de dies, l'escriptora es mostrava més rotunda que mai en considerar que el nou Govern "parteix i es consolida en tres grans vergonyes. Tot i que no li agradi sentir-ho (li deia a Aragonès), és un Govern il·legítim, irresponsable i que insulta l'independentisme". Aquest dijous, en un nou vídeo al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola, es mostra "convençuda que Esquerra és víctima de la seva prepotència. Des que va guanyar les eleccions, encara que per mínims, a Junts, va entrar en una convicció, molt alimentada per la majoria dels mitjans de comunicació del sistema, de que mentre els altres anaven 'de capa caiguda', ells eren 'el partit sòlid, el que podia anar cap a espais centrals' i que van treure allò d''ampliar la base' i totes aquelles coses".
Rahola considera que el to emprat "va ser sempre de prepotència. I de fet, el Govern, aquest any i mig de Govern, ha estat sempre, respecte els consellers de Junts, i a les promeses electorals, un acte permanent de prepotència". Per a ella, el primer acte de prepotència és clar, "quan a l'hora de pactar el Govern, primer van anar a veure a la CUP abans de Junts. A partir d'aquí, les humiliacions ja no van aturar-se. El fet, però, és que crec que ERC no va valorar el que significava anar perdent lentament, però sostingudament, la confiança dels ciutadans. Convençuts que estaven en la direcció de ser el nou pujolisme, en una versió diferent, de Catalunya, no se'n van adonar que estaven deixant pel camí molta gent que, convençuda independentista, no estava entenent el gir estratègic que feien". En resum, no estaven entenent res. Per Rahola, la situació de precarietat en la qual està instal·lat el Govern d'Aragonès, es deu, fonamentalment, "a uns reiterats actes de prepotència que ens han portat a la desconfiança actual". Té clar que en aquests moments, el Govern de Pere Aragonès "és un Govern en fallida. És evident que té la legitimitat que li atorga el joc democràtic, però òbviament, tocat i molt tocat per la pèrdua de confiança de tot l'arc parlamentari".
Rahola té clar que fonamentalment, "ERC ha perdut la confiança del sector independentista. Quan tu perds, en només un any i mig, el suport inicial de la CUP i el suport sostingut de Junts, i a més a més vius escenes de confrontació, com les que es van produir amb l'Assemblea Nacional en la darrera Diada o les xiulades que van tenir els representants d'Esquerra en l'acte del primer d'octubre, és que has ferit i desconcertat a molta gent. Avui, el president Aragonès està assegut en un gran tron de desconfiança ciutadana. La resta de partits, com a molt, li poden donar un suport puntual, sempre en funció dels interessos electorals i de partit". Amb aquesta situació, el que cal preguntar-se i es pregunta Pilar Rahola és "aquells discursos tan prepotents d'Oriol Junqueras, que gairebé menystenia els altres, i que encara continua fent, els pot portar a una situació de molta fallida. El problema és que arrosseguen la Generalitat de Catalunya en aquesta fallida".
Rahola considera bàsic "no anar per la vida amb aquesta prepotència i creient que els ciutadans mantindran la confiança malgrat que la vas traint una i altra vegada". Confiança traïda, diu, quan "cap dels acords es compleixen, quan t'arrossegues a Madrid sent gairebé una catifa pel PSOE, al qual li votes tot, i a més, et menges amb patates un rera altre pressupostos de vergonya que estafen els ciutadans de Catalunya i els seus interessos, confiança perduda quan has perdut els teus socis de Govern i no et sotmets a una qüestió de confiança, que és el que fan els presidents democràtics dels països democràtics. Estem davant del Govern més fràgil de la història de Catalunya, el que se sosté amb menys arguments de pes, i per tant, d'alguna manera, del menys legítim. Aquest ja no és el Govern que representava un votant massiu independentista, ara no sabem què és, és un engendre, una caricatura. Desgraciadament, podria ser fins i tot, una mala broma, el que passa, és que no fa riure":