Fa just un any, tenia lloc la "famosíssima taula de diàleg que ens van vendre amb una gran fanfàrria sobre l'inici de la resolució del conflicte català", tal i com la descriu Pilar Rahola. L'escriptora, 365 dies després, ensorra la reunió al seu Paraula de Rahola, amb fets i amb paraules. Avui, un any després, "22 persones que es van manifestar al tall del Pertús han anat a judici", els últims representants d'una llarga llista de "ciutadans catalans que han passat pels jutjats" d'ençà aleshores. Rahola ho té clar: "La repressió no s'ha aturat, sinó que ha empitjorat". I tot plegat, salpebrat amb un any on no s'han aturat, per exemple, els "escàndols de corrupció de la monarquia", y aquí no ha pasado nada. Rahola té clar que estem assistint al "joc de la pastanaga de l'indult, mantenint tots els processos repressius", i es pregunta: "En quin moment van decidir alguns que prendre'ns el pèl era lícit?". Lamentablement, la resposta la trobem tant en els uns com en els altres: "El problema és que una part de l'independentisme no va negociar sobre fets tangibles, sinó damunt de fum. Preses de pèl. La boleta... Trileros. La taula de diàleg va ser sempre mentida, la jugada d'un triler". Uns, deixant-se entabanar i l'altre, Pedro Sánchez, a qui Rahola defineix com a un "pèssim president, però és un gran tàctic. Cap projecte i anar fent propaganda. Que ho faci ell és una cosa, que ho comprem nosaltres és una altra". I una constatació: "Taula de diàleg? Era una 'fake-diàleg', una presa de pèl, era la darrera jugada d'un estafador":