Pedro Sánchez ha fet un gir de timó notable durant aquest cap de setmana. Pocs s'esperaven que sacsegés d'arbre de Moncloa amb tanta virulència: ha caigut fruita madura a dojo, però també branques que semblaven intocables. La remodelació del gabinet ha deixat fora a tòtems com Carmen Calvo o José Luis Ábalos, a banda de carregar-se al seu assessor personal, Iván Redondo, un mercenari que ja havia passat pel PP i que ha estat fonamental per a la resurrecció de Sánchez. Les baixes són importants, com també ho són les incorporacions o els jocs de cadires. L'aposta és clara: tot al PSOE. El partit surt reforçat amb l'arribada d'Óscar Sánchez, l'home-partit per antonomàsia, un personatge que ha callat les veus neguitoses i confrontades al carrer de Ferraz.
És la visió particular de Pilar Rahola, que no ha perdut detall del ball de l'executiu com a bona analista de l'actualitat. La seva primera impressió és la del cop d'autoritat per posar en ordre casa seva. Compara el president amb tot un emperador: "Aquí mano jo, sóc el Cèsar, el Cèsar no té amics. Ningú és imprescindible ni intocable". La família socialista està contenta. I per partida doble, perquè la nòmina de Sánchez també inclou un claríssim missatge a Catalunya i a l'independentisme. I no és gens ni bo ni esperançador. No és que esperéssim cap miracle, però la realitat sempre supera la ficció.
President Pedro Sanchez / EFE
El socialisme espanyol i espanyolista ha guanyat la partida. El PSC més fidel a Madrid triomfa, amb la decapitació de Miquel Iceta: "De un ministeri d’enorme importància per al líder del PSC, el treuen i el posen a Cultura i Esports. Una 'maria' perquè les competències estan totes repartides. No l’han tret perquè hagués estat massa gros, però l’han apartat". En Miquel arraconat i veient l'eclosió del seu gran rival al partit: el sector del Baix Llobregat de Salvador Illa, a través de l'exalcaldessa de Gavà, Raquel Sánchez. Una dona que tindrà un ministeri inversor, amb les infraestructures. "No és menor. Quan seguin a la famosa taula de diàleg, qui tindrà veu sobre quines infraestructures venen o se'n van, serà algú del PSC més espanyolista. Illa serà tan important com el president de la Generalitat de cara a l'empresariat català".
La cimera per, suposadament, resoldre el conflicte polític amb l'estat, cada cop té pitjor cara. I amb l'arribada de Félix Bolaños, l'home que el president ha col·locat allà per controlar l'agenda, les perspectives encara són més funestes: "el Rubalcaba de la nova etapa. L’home-estat. És evident que anirem a una taula on parlarem de l’aeroport, de infraestructures amb el PSC posant-se les medalles, i apartaran qualsevol tema que tingui a veure amb amnistia, referèndum" o el dret a l'autodeterminació. "El nou govern espanyol no camina ni un mil·límetre en favor d'aquestes posicions, difuminant qualsevol possibilitat de resoldre els grans temes". Un missatge molt directe contra les aspiracions independentistes, vaja. O com ho remata l'escriptora en aquest 'Paraula de Rahola' tan aclaridor: "Bon govern per a Pedro Sánchez, mal govern per a Catalunya"