Colpida, emocionada i profundament trista ha aparegut Pilar Rahola aquest dimecres 6 de juliol al seu vídeo al canal de YouTube Paraula de Rahola. L'escriptora lamentava profundament la mort, als 67 anys, de Dolors Genovès, una grandíssima periodista amb una llarga trajectòria professional, especialment a TV3, des dels serveis informatius fins al gènere del reportatge on era la seva gran especialitat, però també doctora en Humanitats i Comunicació per la Universitat Ramon Llull i llicenciada en Filosofia i Lletres, Ciències de la Informació i Filologia Catalana. La mateixa Corporació Catalana de Mitjans Auidovisuals ha fet pública la trista notícia amb unes sentides paraules: "Lamentem profundament la mort de la periodista i historiadora Maria Dolors Genovès, que va formar part de l'equip de professionals de TV3 des dels inicis (1984-2015), on ha dirigit nombrosos documentals d'investigació que han contribuït a crear patrimoni històric del país". En termes molt sentits es va expressar també Jordi Barbeta en aquest diari, i aquest dimecres, qui ha tingut unes memòries en record seu ha estat Rahola: "Profundament colpida per la prematura i injusta mort d'una dona vital, intel·ligent, brillant, anomenada Dolors Genovés. Amb aquest humil vídeo vull sumar-me a l'homenatge que li feia ahir Jordi Barbeta en un article més que merescut".
Com la mateixa Rahola ha volgut recordar, "Dolors Genovès no era només una periodista de TV3: va ser la gran constructora, la ideòloga dels grans documentals a Catalunya. Abans d'ella no havíem vist documentals com aquells. Ella no feia reportatges, com bé deia el Barbeta, feia alguna cosa més. La Dolors Genovès cercava un tema, desbrossava tota la palla que hi pogués haver, cercava els enigmes, buscava les respostes, construïa tota la història i ens la donava com una peça perfecta en la qual les preguntes i les respostes anaven de la una i arribaven a les conclusions. Molts temes de Dolors Genovès van canviar de mirada, van canviar en el relat col·lectiu". Rahola recorda com va conèixer la Dolors fa molts anys, a la secció de cultura de TV3, primer al carrer Numància, en aquells embrionaris estudis abans d'anar a Sant Joan Despí, i després ja als estudis d'ara, on la Dolors, als TN, "feia peces rodones, perfectes, d'una excel·lència periodística extraordinària. Durant anys i anys va anar resseguint tot el batec cultural del país amb minuciositat i professionalitat, però quan va saltar als documentals, va créixer d'una manera exponencial". Rahola recorda "un dels grans reportatges que va ser famosíssim i ens va colpir a tots, el 'Sumaríssim 4 7 7', el número del consell de guerra sumaríssim contra Manuel Carrasco i Formiguera, un dels grans il·lustres de la societat catalana, perseguit per la FAI per plantar-se davant els seus abusos i saquejos i llistes negres, posant en perill fins i tot la seva vida, i quan va intentar fugir va ser executat a Burgos sumaríssimament de la manera més brutal".
Un reportatge que va colpir Pilar Rahola, que li reconeix a Dolors Genovès que "ho va explicar tot. Va explicar i va donar els noms dels falangistes que van fer testimoni perquè se'l matés, perquè l'assassinessin en aquell consell sumaríssim". Conseqüència? "Els familiars d'aquells falangistes van muntar un ciri considerable, es van sentir ofesos, la van portar als tribunals. I ella va guanyar. I com deia ahir Jordi Barbeta, alguns d'aquests descendents dels falangistes que van portar a la mort Carrasco i Formiguera han estat fundadors de Ciutadans... Poca broma. La Dolors ens va posar al seu lloc la mort de Nin (l'assassinat d'Andreu Nin, al documental 'Operació Nikolai'), ens va posar al seu lloc l'assassinat de Carrasco i Formiguera. A partir d'aquí, recorden aquells dos grans reportatges sobre el procés català, l''Adéu Espanya'?, l''Hola Europa'?, i tants i tants altres, 'L'or de Moscou', en fi...".
"Ha mort una mestra del periodisme, una excel·lència en el periodisme, una il·lustrada". Rahola parla des de la vessant professional, però també "des de la perspectiva personal, i només puc lamentar els darrers temps que la vaig veure passejant per Cadaqués, quan ja tenia un fil de vida, acompanyada sempre del seu estimat marit i de la família, que li donaven una força extraordinària. En aquell moment, recordo que quan la vaig veure vaig pensar 'quin filet de vida li queda..., però és una guerrera, se'n sortirà'... Finalment no se n'ha sortit, i toca avui retre-li aquell homenatge que potser hagués merescut en vida, però que la col·loca en primera línia dels grans periodistes d'aquest país. Potser arriba tard, potser t'ho diem tard, però gràcies Dolors Genovès per ajudar a construir un periodisme d'excel·lència, gràcies per totes les informacions que ens has donat que no coneixíem, gràcies per rescabalar la memòria de les víctimes. Gràcies per ser una gran persona i una excel·lent periodista":