Després de la rebaixa fiscal aprovada pel govern autonòmic, el president de la Junta d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, no ha parat de fer crides als empresaris catalans a situar la seva seu a Andalusia. Un dels que li ha respost, el conseller d’Economia, Jaume Giró, que l'ha recriminat aquest dimecres: “Els que em coneixeu bé sabéu que jo mai no faria una proposta com aquesta”, ha dit el conseller en un acte per celebrar el desè aniversari d’Infraestructures.cat. En aquest sentit, ha recriminat “el fons i les formes” de Moreno. “És per això que alguns volem marxar d’Espanya al més aviat possible”. Segons Giró, no té cap mena de sentit que Andalusia, una comunitat autònoma “receptora” de diners de l’Estat, es dediqui a “rebaixar impostos i fer política fiscal agressiva”, mentre a Catalunya es continua perpetuant un dèficit fiscal. Ara, qui hi ha dit la seva sobre aquesta qüestió ha estat Pilar Rahola al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola. L'escriptora comença "amb una prèvia que és important: Andalusia té tot el dret de tenir una política fiscal pròpia. En tot cas, no seré jo, una catalana, qui els hi dirà com han de gestionar la seva fiscalitat. A més, un gran respecte pel poble d'Andalusia, que al capdavall ha patit secularment la dentellada de tenir una economia vinculada a grans latifundis que els ha empobrit al llarg dels temps. Però un cop dit això, el que ha fet el president, el senyor Bonilla, és desvergonyant, és una autèntica poca-vergonyada".
Rahola es pregunta, i li pregunta, "com és possible que tu presideixis una comunitat que està permanentment subvencionada, que en dècades, en tota la transició i tota la democràcia ha anat rebent diners de subvencions europees i de l'Estat que no li ha significat augmentar el PIB pràcticament en res, per tant, un territori que necessita l'ajuda externa perquè té una producció negativa, es permet el luxe de fer una política fiscal abaratint la fiscalitat i a sobre, als que paguem una fiscalitat molt alta, animar als nostres empresaris que vagin cap allà? Vostè no té cap vergonya, senyor meu". Rahola posa damunt la taula que "haurà de preguntar-se si l'ideòleg de tot això és l'inefable Enric Millo, que ara porta acció exterior, el tema d'empreses... Podria ser. No em sorprendria gens ni mica, atès el seu background".
En qualsevol cas, Rahola insisteix en que "facin la política fiscal que vulguin, però aleshores s'haurien de preguntar com és possible que malgrat subvenció rera subvenció no han canviat el model econòmic i no han aconseguit augmentar el seu PIB, i per tant, necessiten ajuda de diner públic... Aleshores, sí... aleshores, un cop ja rebuts tots els diners, aleshores dius 'ara baixaré els impostos i els pobres empresaris catalans que tenen una soga al coll, aquests que vinguin cap a casa'... Em sembla immoral, sincerament... Bé, propi d'un populisme feixistitzant, molt de dreta extrema, que tampoc no em resulta sorprenent, i si hi ha el Millo per allà el darrere encara em sorprèn menys". Dit això, Rahola considera oportú obrir el meló, el debat sobre el tema dels impostos, un debat que "com tants altres a Catalunya, sembla un debat prohibit... Hi ha tres coses que no són 'progres' ni 'políticament correctes', que qui les obre li cau al damunt la marabunta: una, els temes de l'Islam... Uuuf, amb l'Islam hem topat, poca broma qui tingui un mínim de pensament crític, que t'afusellen a la plaça pública, digueu-m'ho a mi; l'altre són els impostos". L'escriptora té clar que "a la que planteges que potser pujar els impostos permanentment no és la millor de les polítiques, o que castiga a les classes mitjanes, o que caldria plantejar-ho d'una altra manera, o que el món empresarial, l'empresa, és empresari i treballador, no només treballador, i per tant, cal fer un equilibri... i a partir d'aquí també et cau la marabunta al damunt i hem de defensar 'tots a pujar impostos'..."... Però Rahola diu en veu alta el que pensa, per molt que si li llencin al damunt: "Mirin, l'impost de successions és una autèntica barbaritat, i l'impost de patrimoni, tal i com està plantejat, l'únic que fa és que grans empreses se'n van de Catalunya". Una realitat, "ens agradi molt o poc. Un empresari de molta importància a Catalunya, de fet, l'única que està a l'IBEX, 'on he de posar la seu? A Madrid, a Ginebra?... Perquè no la podré mantenir a Barcelona".
"I hem de plantejar-nos que el discurset aquest progre, demagog, de pancarteta de dir 'Cal pujar els impostos', realment repercuteix en un país més competitiu? O potser només ens estem sagnant nosaltres mateixos i mentrestant, els 'llestos' estil president d'Andalusia a sobre encara ens fan la demagògia?". Rahola reconeix que no en té la recepta perquè "no soc economista, però el que sí que tinc molt clar és que hi ha un discurs esquerranós, comunero, etc, que permanentment diu dues coses: els empresaris són dolents i cal pujar impostos". Però per Rahola, "el món empresarial és absolutament necessari i més en un país d'economia productiva on tenim milers i milers d'empresaris; pujar impostos sovint ofega més que cap altra cosa, no reequilibra i es perd competitivitat, i sense cap mena de dubte, l'impost de successions és una punyetera vergonya que mai hauria haver d'estat recuperat. El va treure Artur Mas i el van recuperar els de la pancarteta". Rahola, contundent: "A veure si parlem seriosament d'aquests grans debats, perquè Catalunya s'ha convertit en un país de prohibicions: hi ha temes tabús":