Ada Colau s'enfronta a la tercera reelecció com alcaldessa de Barcelona. No pinta bé, la veritat. Ni tan sols els seus socis de legislatura li fan costat: el socialista Jaume Collboni ha fugit per cames, mentre que Manuel Valls fa temps que li va dir au revoir. Bé, a Colau, a Barcelona i a qualsevol vincle amb la capital de Catalunya. L'Ada està més sola que mai, tot i que fa com qui sent ploure. Que ensumo que no tinc aliats? Doncs tiro pel dret i signo decrets d'alcaldia ben polèmics, sense consens, ni debat, ni res semblant a la democràcia participativa i tal. Parlem, sí, de la ruptura de l'agermanament amb Tel-Aviv. Ordeno y mando. I punt.

Una mesura que està aixecant una polseguera descomunal, a banda d'un enuig que ha deixat de ser notícia quan parlem de la batllessa. Tot i que aquest és especial, és com una mena de fi de festa amb focs d'artifici, petards i tota mena d'artefactes pirotècnics. Sembla que vol esculpir el seu epitafi polític al capdavant del Consistori, si més no per a Pilar Rahola. L'escriptora se'n fa creus, s'enfila per les parets, treu foc pels queixals. La seva paciència, exhaurida fa temps, ja és en números vermells. I per tant, la rèplica que li dedica al seu canal 'Paraula de Rahola' és proporcional a la seva indignació. Així comença, perquè es facin una idea: "El darrer estropici d'Ada Colau se suma a un munt dels que ha fet aquesta Àtila de la política. Ha deixat una ciutat trinxada, gràcies a ella hem perdut iniciatives econòmiques i financeres, l'ordre que tenia la ciutat, més inseguretat, més brutícia, cap mena de consens, milers i milers de contractes a dit, més del 80%... Deixa una ciutat feta un nyap". 

ada colau foto andreu dalmau efe
Ada Colau / EFE

Trencar relacions amb Tel-Aviv és, segons la Pilar, simptomàtic de la personalitat de Colau. "És una sectària. No és mou per les raons, conceptes o debat, ho fa pels eslògans i les consignes. Cada vegada que veu una pancarta tira pel dret com un bou cec. Trenca la relació amb una de les ciutats més obertes i plurals, i que és un model en drets civils i especialment en LGTB". També l'acusa de ser una "ignorant absoluta. No sap res del conflicte. El seu discurs antiisraelià és antisemita. És tan ignorant que no sap que molts països àrabs estan pactant amb Israel perquè l'enemic real és l'Iran. Cada vegada té més suports entre aquells que eren els seus enemics. Segueix ancorada en Arafat i el segle XX, no ha arribat al XXI. Està defensant les pitjors ideologies del món, com Hamás o la Gihad Islamiya: tirans i islamistes radicals. Ves-te una estona a viure a Gaza", li recomana. 

tel aviv israel Alexey Bogoslavsky
Tel-Aviv / Foto: Alexey Bogoslavsky

L'allisada continua: "El teu sectarisme et porta a una cosa terrible, perquè els boicots a Israel no alimenten la pau. Alimenten la violència, donen la raó als integristes de Hamàs. Qui està avui content, senyora Colau? La gent sensata, els estudiants universitaris palestins, els que volen trobar una sortida? O els que s'ofeguen permanentment en un bucle de violència?" Rahola va més enllà: també la titlla de "CO-VAR-DA". En majúscules i a poc a poc. "Perquè només amb 4.000 signatures dels amiguetes has tirat endavant una proposta que afecta a tota la ciutat de Barcelona. La imatge que donem a Israel i a tot el món es patètica, de caverna d'extrema esquerra amb la boina progre. En comptes de fer el que toca que es portar-ho a plenari i escoltar a la gent, tens la punyetera vergonya de fer un decret d'alcaldia, que és un acte d'autoritat autoritària". No dialoga, imposa. Ada Colau. Quién te ha visto y quién te ve. Això si, fa una predicció: "Igual que ho has imposat t'ho trauran, perquè cada vegada pintes menys".

La rematada, àcida, corrosiva, implacable. "Felicitats: ara has aconseguit que Barcelona estigui agermanada amb Gaza, governada per Hamàs, partit islamista que a les dones les oprimeix, els opositors els mata, que alimenta els discurs de l'odi i que envia els nanos a morir amb bombes". I més pals: "Ets absolutament patètica. Em sap greu perquè hi haurà qui pensi que els barcelonins són com Ada Colau. I en aquesta ciutat hi ha molta més gent sensata que ximple. Més valents que covards. Més raonables que sectàries. Ada Colau representa el pitjor de Barcelona".