Catalunya mor de sed. La sequera extrema que pateix el país ha traspassat tots els límits, i el que és pitjor: les previsions són encara més funestes. La situació és tan crítica que comencen les mesures dràstiques, tant com que el Canal d'Urgell, la principal via d'abastiment de desenes de milers d'hectàrees de cultiu i arbres fruiters, s'hagi tancat i no en surti ni una gota més. Una mesura excepcional, mai no s'havia tancat l'aixeta un 25 d'abril en tota la història d'aquesta infraestructura vital. El canvi climàtic fa estralls, sí, però hi ha un altre factor que no es pot deixar de banda: la inacció de l'ésser humà per combatre'l, per preparar-se adequadament i per gestionar correctament els recursos més vitals. Sense el tancament del Canal, 80.000 persones es quedarien sense aigua de boca, com explica Xavi Freixes a El Nacional.cat. L'altra cara de la moneda són agricultors i ramaders; les seves explotacions corren un seriós risc de mort

Pilar Rahola dedica un nou vídeo del canal 'Paraula de Rahola' a l'anàlisi d'aquest drama. L'escriptora és molt crítica, parla clar i català. "Estic absolutament escandalitzada per la ineptitud de tota la classe política catalana. I no en salvo ningú, ni el govern actual, ni els anteriors, ni l'oposició. Cap partit està a l'alçada. Cap líder polític està a l'alçada de la situació tan greu que estem vivint. És una ensorrada econòmica tan brutal... Estem parlant no només de pèrdua de les collites. Estem parlant que es poden assecar els arbres, que potser no arribin a l'estiu. És com si una part molt important de la indústria catalana es quedés sense electricitat o sense aigua. És a dir, estem parlant, per tant, d'aturar un sector estratègic enormement important". El que més l'empipa és que "això ja ho sabíem. L'Agència Catalana de l'Aigua i tots els experts porten avisant des del 2008 que això passaria. Estan parlant no només del canvi climàtic, és també la necessitat d'anar variant el model, és la necessitat de fer tota mena de reformes perquè perdem milions i milions de litres d'aigua en canonades que estan malament, malbaratant l'aigua".

SEQUERA RECURS, XAVI FREIXES
Xavi Freixes parla amb afectats pel tancament del Canal d'Urgell / Foto: Mar Acero

El drama de la sequera era previsible però s'ha deixat de banda. El tancament del Canal d'Urgell és el principi de la fi

Rahola, incisiva: "Els plans estan fets des del 2008, preparats per evitar que 15 anys després estiguéssim en la situació actual. I tanmateix, no va fer res ningú. Ni els governs tripartits, ni els posteriors, ni els que hem tingut ara. Ningú. Perquè clar, no tenim polítics que pensin en les properes generacions". Considera que estan massa entestats en els seus interessos particulars, és a dir, les urnes, els vots, els càrrecs, etcètera: "Pensen només en les properes eleccions i a partir d'aquí, quan s'ha de dedicar diners a un fet substancial com aquest, però els resultats del qual no els veus avui sinó dintre d'uns anys, doncs aleshores tothom ho deixa. I si ha estat molt greu el que ha passat fins ara, del 2008 aquí, sense implementar tots aquells plans que podíem preveure, el moment actual ja és deplorable". I rebla el clau: "Tenim un govern en precari que no se'l creu ningú, incapaç d'aconseguir acords de res, que vol imposar el seu pla ara contra la sequera quan no té acords amb ningú. I tenim una oposició que fa una demagògia rere l'altra. Fa un mes que es varen reunir. I quina era la discussió? Si els alcaldes havien de posar una multa a les piscines o vés a saber. Que estem parlant de 70.000 hectàrees, que estem parlant dels arbres fruiters, de les collites, dels pagesos, la pagesia".

canal d'urgell tancament / ACN
Tancament del Canal d'Urgell  / ACN

Pilar Rahola exigeix actuacions a la classe política, Catalunya mor sense aigua

Un sector econòmic i poblacional amb el que "ens omplim la boca sempre, però mai, mai l'ajudem, sempre l'abandonem. I després tenim ciutats que com que els preus es disparen completament, expulsem a la gent. Que se'n vagin al camp, però al camp no els preparem per a res perquè també abandonem l'agricultura. I tot plegat és un punyeter desastre". El drama és de "famílies i econòmic és de primera magnitud, deixem-nos de punyetes. Tots aquests politicots, tots diguem ne de baixa estofa, barallant-se per les engrunes. Ja n'hi ha prou! Facin el fotut favor de fer un pla integral i d'acordar-vos entre tots i de cercar els diners que calguin per fer les infraestructures més urgents que calguin". Exigeix "'un pla de xoc i planificar el futur perquè el canvi climàtic hi és, perquè les sequeres seran cada vegada més continuades. Perquè les coses es complicaran. Perquè el tipus d'agricultura s'haurà de replantejar. Perquè no podem tenir tota la xarxa de canonades de Catalunya plena de forats. Facin el favor. Exigeixo consens polític. Prou"

L'escriptora remata: "Teniu la pagesia ofegant-se. És un escàndol majúscul. És un drama humà. És una tragèdia econòmica i és un escàndol polític. Per tant, deixeu-vos de punyetes, eh? Que no esteu a l'alçada".