Pilar Rahola ha començat el seu Paraula de Rahola d'aquest dilluns 23 de maig amb una metàfora molt encertada. "Mirin, quan un soroll és molt intens, molesta moltíssim, i et neguiteja, què passa aquí? Però si dura i dura i dura hi ha un moment que ja no el sents, t'hi acostumes. És el mateix que ens està passant amb la destrucció sistemàtica de tota mena de drets fonamentals per part de l'estat espanyol, la democràcia espanyola". L'escriptora apunta que "els primers moments ens va impressionar: estomaquen a la gent per votar, que porten urnes, estomaquen avis, pares nens... Envien milers de policies, empresonen líders polítics i civils, una presidenta del Parlament... Com pot ser?", ens preguntàvem tots. Lamentablement, com sabem bé tots, "va passar. I després hem anat sabent més coses, i cada vegada que hem anat sabent una de nova diem: 'Caram! Com és possible?? Passarà alguna cosa, no?...' I mai no passa res. Els escàndols del rei defraudador i comissionista, que semblava que tremolava la monarquia, i ja el tenim aquí, anant a veure els nets, el fill, amb un jet de superluxe, se n'ha anat de regates... I res, ja l'hem normalitzat. El soroll ja no ens fa molèstia".
Més coses: "Hem sabut que s'espiava massivament tota la ciutadania que ells volien, de la manera més brutal i flagrant sense arguments mínimament jurídics, fins i tot quan han esgrimit arguments judicialment són de vergonya aliena. Els diaris nord-americans diuen que és el 'Watergate' espanyol. Això és molt gros". Molt gros, però com ella recorda, "ja està, ja s'ha dit. Hi ha hagut una mica de bromera i no passa res, perquè bé, 'todo el mundo espía'". I qui dia passa, any empeny. O en el cas de la justícia i la democràcia espanyola, corre corre que te vas, cap sota la sorra, brossa sota la catifa, y aquí no ha pasado nada. Rahola no dona crèdit: "S'ha espiat al jutge que porta els casos i els clients de Gonzalo Boye, una cosa d'una brutalitat que es carrega tots els principis de seguretat jurídica i no cal dir del principi de la llei, perquè és una clara prevaricació. I no passa res. Algú creu que aquest jutge tindrà alguna amonestació?". I la cirereta del pastís, l'excomissari Villarejo, dissabte passat, al Preguntes freqüents: "Vam tenir Villarejo al FAQS i explica amb tota normalitat com van ficar la poteta a les campanyes electorals, com el senyor Rajoy el va felicitar perquè gràcies a les clavegueres li havien esgarrapat dotze escons a Artur Mas, com es va 'amanyar' tota la campanya municipal perquè no guanyés Xavier Trias... I ho expliquen amb normalitat i dius: 'Però això és molt gros'. Passarà alguna cosa? I no passa res...".
No només no passa res, com al·lucina Rahola, sinó que és justament "al revés: ho naturalitzen, ho normalitzen. I arriba un moment que 'Bueno, son las cosas de España, ya se sabe, España es así'. És igual els teus drets, el dret a la intimitat, el dret a no ser espiat de la manera més brutal, a poder fer una manifestació, a poder ser independentista i que no et posin sota sospita permanent, a poder tenir un cap d'Estat que no sigui un corrupte i un immoral... Totes aquestes coses que potser diries que serien normals de reclamar, a Espanya, no. Perquè en nom de la unitat d'Espanya han decidit que es pot fer qualsevol barrabassada. I ho han decidit a dretes i esquerres. I per què ho fan? Perquè hi ha una massa ciutadana que no té cap mena de sentit crític, els hi és igual. Formen part d'una mentalitat clarament franquista, encara que votin extrema esquerra, amb aquests temes és una mentalitat clarament feixistitzant, de ciutadà sense opinió pròpia que permet que es vulnerin drets fonamentals en una democràcia que és un autèntic putiferi". Per si no ha quedat prou clar, Rahola ho diu clar i català: "Tot plegat, quina angúnia, quin fàstic. No tenim cap seguretat democràtica ni jurídica. La carta dels drets humans i civils a Espanya es dinamita. Són gripaus que salten pels aires i als ciutadans els devoren sense cap mena d'indigestió. Si alguna vegada hem dubtat que l'única alternativa de viure en un país decent mínimament sòlid, amb unes estructures democràtiques mínimament presentables, és fora d'Espanya, ara ja no en podem tenir cap mena de dubte. Espanya és un putiferi normalitzat":