2008. Catalunya i el seu Parlament dicten una norma valenta, honorable. Plena de dignitat i de respecte. La Llei de Protecció Animal, gràcies a la qual van desaparèixer els espectacles taurins de les places de toros. La fiesta nacional espanyola, eufemisme sota el que amagaven la tortura d'animals indefensos, quedava esborrada per sempre més. Malauradament, però, aquesta victòria es quedava a mitges. Sí, perquè feia una excepció amb els correbous, que al cap i a la fi és maltractar un animal però amb un altre nom, llengua i procedència. Una tradició molt arrelada a zones com les Terres de l'Ebre i que segueixen considerant com un legat cultural. Mentida. O com va dir Pilar Rahola en un dels seus vídeos del canal 'Paraula de Rahola', "la tortura amb barretina segueix sent tortura".

Malgrat el rebuig de l'escriptora i de milions de catalans i catalanes, les coses segueixen exactament igual que fa 14 anys. És a dir, que en les festes patronals i locals d'algunes localitats se segueixen produint imatges dantesques i salvatjades infectes contra animals indefensos. Els bous al carrer i les seves variants gaudeixen d'una inexplicable exempció a la normativa, i ningú gosa posar-li fi per no esvalotar la ciutadania ni perdre vots. Dignitat contra tacticisme polític, quina elecció tan difícil, oi? Doncs recordin que aquesta "és una Catalunya pitjor, més immoral. Una marranada".

Correbous   ACN
Correbous / Foto: ACN

El correbous que té a la xarxa absolutament indignada

Marranada fins i tot fa molt curt per definir el vídeo que circula aquests dies a les xarxes socials, enregistrat d'amagat i sota perill d'acabar agredits (no seria la primera vegada que això passa) per la ONG AnimaNaturalis. Provenen d'alguna localitat tarragonina, i el seu contingut és esfereïdor, terrible i no apte per a tots els públics, malgrat que puguin veure canalla al voltant del sacrifici de l'animal. Una atrocitat darrera d'una altra, amb la víctima lligada pel cap de forma espantosa, calant-li foc a les seves banyes, etcètera. Això passa a casa nostra. Sí, la mateixa de la que surten com bolets les veus que liquiden els espanyols pel que passa a les places de toros, o per aquells que llancen una cabra d'un campanar, o tantes i tantes bestieses. No estem gens lluny uns dels altres. Fem vergonya. 

Correbous Sant Jaume d'Enveja / ACN
Correbous a Sant Jaume d'Enveja / Foto: ACN

Rahola esclata amb vehemència contra la tortura animal nostrada

La reacció de la Pilar ha estat furiosa després de veure, amb un nus a la gola i ganes de vomitar, aquesta horrible demostració de baixesa humana. I ella, sempre encertada i prolixa en el discurs, té prou amb tres paraules per sentenciar l'aberració que ha de fer sentir vergonya a la ciutadania, vingui d'on vingui. "Fills de puta!", exclama indignada. El seu compromís amb el benestar animal és ben conegut, també la seva lluita i la seva vehemència. Malgrat el seus esforços i els de tants com ella, però, la partida no s'està guanyant. La infàmia segueix viva. I els braus, morts de forma sàdica i humiliant. 

rahola 22 junio
Pilar Rahola, indignada / Foto: Youtube

Prou ja. No hi ha país si no hi ha decència. I torturar per diversió, especialment a aquells que no es poden defensar, ha de ser un crim. Ahir. Avui. Sempre.