Pilar Rahola ha viscut amb sorpresa un dels drames de la setmana al món virtual. Drama amb majúscules: l'adéu d'Ada Colau a Twitter. L'alcaldessa plega d'aquesta plataforma perquè vol ser "millor política, millor persona i que l'amor guanyi a l'odi", diu. Una decisió que podia haver executat discretament, però no: tot a Colau té grans dimensions. Rahola no ha perdut detall d'una nova sobreactuació de la regidora, i li dedica un 'Paraula de Rahola' implacable, cantant-li la canya amb raons. L'escriptora catalana coneix molt i molt bé com és aquest ecosistema, on el debat és dur, els elogis pocs i les possibilitats per desestabilitzar l'opinió pública, moltes i diverses. Més encara si tens una munió de seguidors. Tothom ha estat a punt de llançar la tovallola per les crítiques: "mentiria aquell que digués que mai no ha volgut anar-se'n de Twitter". La solució, gestionar la part negativa amb intel·ligència. És senzill: "Twitter no és la vida". Una altra cosa, és clar, és "quan utilitzes la teva relació amb Twitter per fer propaganda política". I és el cas de Colau.

Ada Colau ACN

Ada Colau / ACN

Rahola troba indignant la carta de comiat de la batlessa de la capital de Catalunya, fent d'un tema menor una proclama ètica: "arribar a dir que la bondat o maldat d'algú depèn de Twitter? Estem bojos? Com es poden dir tantes bestieses juntes? Se li ha anat una mica la pinça!". És el modus operandi de Colau, sempre sobreactuada. "Aquesta és la seva gestió política. Ella i el món". Potser que té problemes amb un entorn de debat com aquest, i està incòmoda per les crítiques i no vol sentir-les. Com la que li dedica la Pilar: en l'àmbit professional, "vostè seria millor política, senyora Colau, si les promeses les complís, si no fos tan mala gestora pública, si no tingués la ciutat tan deixada, si no tingués tants discursos retòrics i populistes que no van enlloc. Vostè és una mala alcaldessa", i en el de les decisions personals: "ningú es millor persona per deixar Twitter. Busqui la manera de ser millor persona. Però no ens prengui el pèl". Com a epitafi tuitaire, arrasador.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat