"Hoy hace 28 años que asesinaron a 85 argentinos en Buenos Aires. Fue un atentado terrorista con un claro objetivo judeófobo de matar a cuántos más judíos de la comunidad judía argentina se pudiera, y se convirtió en el atentado terrorista más importante de la historia latinoamericana". Així de contundent, així de demolidora, així de colpidora enceta la setmana Pilar Rahola al seu canal de YouTube, Paraula de Rahola. L'escriptora recorda així el que va passar tal dia com avui de fa 28 anys, el 18 de juliol del 1994. Aquell dia va tenir lloc l'atemptat a l'AMIA, l'Asociación Mutual Israelita Argentina, situada al barri d'Once a la capital argentina. Un atac terrorista amb cotxe bomba. 85 persones assassinades i 300 ferides, en l'atac més gran contra objectius jueus ubicats fora d'Israel des de la Segona Guerra Mundial. L'edifici de l'AMIA, situat al carrer Pasteur, va obrir les portes el 1945 i després de l'atemptat va ser reconstruït i reinaugurat el 1999 sota la consigna: “Memoria y justicia”. Actualment, es desenvolupen activitats comunitàries, assistencials i culturals. I aquest dilluns, Rahola no ha volgut passar per alt una data tan trista com aquesta, reclamant, precisament, memòria i justícia.

atemptat amia
Atemptat a l'AMIA, el 18 de juliol del 1994
atemptat amia2
Atemptat a l'AMIA, el 18 de juliol del 1994

Rahola posa el crit al cel, 28 anys després de l'atemptat, perquè "continúa impune: los culpables, los cómplices, todos aquellos que ayudaron a matar argentinos en suelo argentino en un claro acto de guerra continúan impunes. El fiscal llegó a las conclusiones pertinentes: había sido la guardia revolucionaria iraní, esa misma guardia revolucionaria iraní que mantiene a través de su Fuerza Quds, plateamientos bélicos y terrorista en muchos lugares del mundo. La misma guardia revolucionaria que ahora se ha infiltrado vía Venezuela por toda Latinoamérica". Rahola remet al dictamen de la Unitat Fiscal d'Investigacions, llavors a càrrec del difunt Alberto Nisman, que assenyalava que l'operació que va acabar amb el sagnant atemptat va estar dividida en diverses etapes i que cadascuna va ser protagonitzat per persones que moltes vegades ni es van connectar entre elles, però que estaven dirigides des de l'Iran.

atemptat amia3
28 anys de l'atemptat a l'AMIA / Efe
alberto nisman
Alberto Nisman / Efe

Rahola lamenta els "28 años de impunidad, de fracaso absoluto, de quiebra de la justicia argentina, de dolor de las víctimas, de intentos de silencio. Y también, del asesinato de un fiscal, Alberto Nisman, cuyo asesinato también continúa impune". 28 anys després de l'atemptat, Rahola vol deixar clares tres coses: "Una: que Argentina tiene un deber con la justicia, que su justicia está quebrada, y que el silencio sobre las víctimas es un silencio letal que las asesina una segunda vez. Dos: que el terrorismo vinculado a la Fuerza Quds, a la guardia revolucionaria iraní, no solo no ha acabado sinó que se perpetúa en distintos lugares del mundo: en Irak, en Yémen, en el propio Líbano, y ahora está infiltrado en Latinoamérica. Atención porque lo que puede ocurrir en el futuro puede ser grave. Y ahí tienen ustedes el avión iraní delas Fuerzas Quds. ¿Qué hacía ? ¿Venía de paseo? Es evidente que estamos ante una estructura que tiene una clara vocación terrorista". I la tercera i definitiva conclusió, en forma de pregunta: "¿Puede haber otro atentado como el de AMIA en Buenos Aires? ¿En Argentina? ¿En Latinoamérica?". Ella mateixa respon de manera contundent: "Sí, sin ninguna duda. Ningún servicio de inteligencia importante del mundo tiene dudas al respecto: el riesgo existe. Y la impunidad y los asesinos ayuda a aumentarlo... Por AMIA. Por las víctimas. Por el recuerdo. Por la justicia":