Nascuda i criada a Barcelona, Pilar Eyre és la cronista reial catalana per excel·lència. Coneix els intríngulis de la monarquia espanyola gairebé amb tanta profunditat com entén el país que la ve veure néixer. Per això, quan fa les maletes i es desplaça a d’altres ciutats de l’Estat, respon indignada si algú li etziba alguna mentida sobre la convivència a Catalunya. Com en el cas d’aquells que asseguren que aquí el castellà està perseguit i que és millor no parlar-lo. Difamacions que la periodista ha desmentit aquest cap de setmana al programa El Divan de Catalunya Ràdio.
Pilar Eyre nega que el castellà estigui perseguit a Catalunya | Roberto Lázaro
“Yo no hablo catalán. A mí se me tendría que conservar como a un dinosaurio. Esto es la muestra palmaria de que en este país tiene cabida todo el mundo”, ha bromejat Eyre en una conversa amb la Sílvia Cóppulo. La periodista és una més d’aquella meitat de catalans que tenen el castellà com a llengua materna. Porta 68 anys parlant-lo diàriament a Catalunya amb absoluta normalitat (faltaria més). Tota la vida. Però hi ha fake news que penetren amb força, i quan sovint viatja a Madrid i a d’altres ciutats espanyoles de vegades escolta veritables bestieses: “A mí me han llegado a decir que si en Catalunya hablas castellano te tiran piedras por la calle”. Una desinformació que l’escriptora combat amb el seu propi testimoni: “Yo puedo decir, con una seguridad tremenda en mí misma, que llevo toda mi vida hablando en castellano y nunca, jamás, me ha pasado nada. Voy a TV3, vengo aquí a Catalunya Ràdio, he escrito en periódicos en catalán… y nunca nadie me ha dicho que si no le hablo en catalán no me va a contestar” (podeu escoltar el fragment a partir del minut 19:45 de l'àudio).
Amigos, si no podéis dormir...
— Pilar Eyre (@pilareyre) August 2, 2020
Pilar Eyre: "Jo soc l'exemple que el castellà no està perseguit a Catalunya" - El divan https://t.co/tvF5xwhqNf
Pilar Eyre nega la persecució del castellà i explica també perquè no parla mai el català: “Lo intento. Me gustaría hablarlo, pero lo hago tan mal”, lamenta a la ràdio. “Y sin embargo utilizo muchas palabras en catalán sin incluso saberlo. En la editorial necesito correctores por las catalanadas que meto. Por ejemplo digo “me entrebanco”, y me tienen que decir que en castellano no se dice así. Así que también tengo un castellano muy contaminado por el catalán”. Persecució lingüística sí que n’hi ha hagut a Catalunya, i està documentada. Però la llengua prohibida mai no ha estat el castellà, sinó el català. Hi ha generacions que ni tan sols l’han pogut aprendre al col·legi. Els avis escolaritzats en l’època franquista en són un exemple.