La imatge romàntica del pescador que torna al port amb les xarxes plenes de sardines i seitons ja és cosa del passat. A Tarragona, bressol de generacions que han viscut del mar, els mariners avui lliuren una batalla desigual contra l'escassetat, les tonyines depredadores, el canvi climàtic i l'ombra del turisme massiu. La situació ha arribat a tal punt que molts reconeixen sense embuts: “el dia que pesques, és per pagar el que deus”. Un drama que va quedar al descobert en l'episodi “Carreteras Secundarias | Vivir con 100 euros al mes” del ‘SER podcast’, on els testimonis resulten tan crus com estremidors.
Els mariners, que abans veien en la pesca una forma de vida amb cert futur, avui es troben amb jornades maratonianes de matinada i retorns gairebé buits. La paradoxa és brutal: es treballa més hores que mai, però es guanya menys que en dècades anteriors. Molts ni tan sols poden cobrir el combustible, i el que hauria de ser un ofici digne s'ha convertit en un parany econòmic que empeny famílies a viure als mateixos vaixells.
Crisi en la pesca de Tarragona: sardines desaparegudes i xarxes trencades
Els pescadors d'encerclament, especialitzats en sardines i seitons, són els que més pateixen aquesta desfeta. Les sortides nocturnes que abans garantien un jornal avui acaben amb tot just uns quilos de peix blau. La presència massiva de tonyines ha aguditzat el problema: no només s'alimenten de les sardines, sinó que trenquen les xarxes, i deixen els mariners amb pèrdues dobles, tant de captures com de material.
La situació ha arribat a nivells de desesperació. “Abans podies menjar i guardar. Després, menjar i viure al dia. Ara, el dia que agafes quatre peixos, és per pagar el que deus”, confessen els armadors entrevistats per SER podcast. Molts d'ells són descendents de diverses generacions de pescadors, homes que van créixer olorant el mar, somiant a heretar la barca dels seus pares i avui contemplen com la professió que estimen trontolla.
La posidònia mor, les tonyines es multipliquen i les platges devoren el que queda de la costa
Els experts no dubten a assenyalar un culpable majúscul: el canvi climàtic. La pujada de les temperatures de l'aigua altera els cicles reproductius de les espècies i destrueix els ecosistemes on abans abundaven els bancs de peixos. A això se suma la desaparició de la posidònia, vital per a la reproducció marina, arrasada per la pressió del turisme i les embarcacions recreatives.
El panorama és tan crític que a Tarragona s'han detectat desequilibris poblacionals comparables a una “plaga de senglars marins”, en referència a les tonyines que s'escapen de granges d'engreix i colonitzen el litoral. La manca de regulació agreuja el desastre: desenes de milers d'embarcacions d'esbarjo fondegen a la costa catalana sense control, i contribueixen al col·lapse d'una pesca que agonitza davant els ulls dels qui depenen d'aquesta per sobreviure.
Avui, un pescador de Tarragona pot passar mesos sense ingressar ni un sol euro. Els pocs que tenen sort amb prou feines superen els 100 euros setmanals, un sou irrisori que obliga els més joves a buscar feines alternatives i els més veterans a endeutar-se. En alguns casos, els mariners han perdut els seus habitatges i s'han vist obligats a instal·lar-se a les cobertes dels seus vaixells, on resisteixen com a nàufrags d'un ofici que sembla condemnat.