No es deixin enganyar: per molt que l'espanyolisme somiqui enrabiat que "el castellano está perseguido en Catalunya", no és més que una mentida vergonyant. La realitat la coneixem bé els catalanoparlants, i és tot just el contrari. Menyspreu, arraconament, campanyes en contra... aquest és el dia a dia d'una llengua que lluita per la seva supervivència i dignitat. Una tasca titànica, i que té encara més valor quan els que la defensen no són estrictament els catalans i catalanes: la situació empitjora, per exemple, si ets de València o Alacant. Aleshores, prepara't. La pluja d'insults del monolingüisme serà aclaparadora. Ara bé, que ningú pensi que ens faran claudicar. Som tossuts, persistents. I valents.
Anna Grau mentint sobre el català / TVE
Un gran exemple d'aquest esperit és el de Pepa Ferrer, corresponsal de TV3 al País Valencià. La intransigència castellana no arronsa a la periodista que va substituir la mítica Empar Marco, ni molt menys. Posa com a exemple el que va fer en presentar-se a l'examen de conduir a Gandia, fa uns anys. Va ser l'única persona que va demanar fer la prova en la seva llengua, i ho va aconseguir, malgrat l'estupefacció i la coacció que va patir per aquest gest senzill però encomiable. "Vaig dir: vull en valencià. I em van respondre: espera. Van passar tots i amb l'aula immensa a tope de gent van cridar: que pase la del valenciano!". La cosa va anar bé per a la Pepa, ja que va aprovar el test i, a més a més, sense que laminesin els seus drets lingüístics. El seu exemple, però, és una raresa total. Ella mateixa ho explica, engrescant al seus seguidors a fer el mateix: "li vaig preguntar a l'instructor si allò havia canviat. Resposta: que va! Això no ho fa ningú! Tu que et vas capficar amb el valencià! Però estic segura que això ho normalitzarem". Genial.
Pepa Ferrer, corresponsal TV3 al País Valencià / TV3
Ara que se'n parla tant dels examens en català a la PAU, l'exemple de Ferrer és urgent i necessari. Que no ens trepitgin. Prou ja.