Des d'En Blau no ens cansem de recomanar el Late Xou de Marc Giró a TVE. Un programa on el genial presentador català està en la seva salsa. Més esbojarrat que mai, més sarcàstic que mai, esvalotant el personal, espectadors i convidats, i creant una química sensacional amb les persones que seuen davant d'ell al sofà. El presentador del Vostè primer de RAC1 i col·laborador de l'Està passant de TV3, fa triplet amb aquest late a la televisió pública espanyola i allà és on desplega tot el seu arsenal hilarant, el seu encant, la seva enorme vis còmica.
Aquest dilluns, la convidada era la meravellosa Paula Vázquez. La presentadora gallega, una de les més estimades del panorama nacional, tot talent, tot bellesa, tot sentit de l'humor, tot espontaneïtat, que a més, va viure un temps, 7 anys, a l'Hospitalet, concretament a Santa Eulàlia, reivindica ella. Per això, enmig del programa s'han posat a parlar en català, tot i que el programa és en castellà. Va viure-hi dels 11 als 18 anys allà. "Per això parlo català, i haig d'agrair-li al meu professor, que es deia Francesc. Un dia em va dir: 'si em dius un poema, aquest curs t'ho passo'. I me'l vaig aprendre. I encara el recordo. Era de... Estiu?", diu ella. La corregeix simpàtic Giró: "Estiu no, Espriu. Però et dic una cosa, m'agrada més Salvador Estiu que Salvador Espriu". I ella el recita: "'Què cansat estic de la meva covarda, vella, tan salvatge terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la congregació, els germans dirien desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu, així l’home que se’n va del seu indret», mentre jo, ja ben lluny, em riuria de la llei i de l’antiga saviesa. Car sóc també molt covard i salvatge i estimo a més amb un desesperat dolor aquesta meva pobra, bruta, terra'... creo que era algo así. Encara ho recordo, eh? Com pot ser això! I després els guions se m'obliden!".
Un poema que és l''Assaig de càntic en el temple' de l'escriptor de Santa Coloma de Farners. En un moment de l'entrevista, Giró mostra una foto d'ella de petita que ens ha deixat a tots bocabadats. Una imatge que Vázquez ha aprofitat per posar-se les ulleres i veure-la millor, i així comparar l'abans i l'ara amb més exactitud. En veure's, la Paula reconeix que en la foto "soy muy gallega, y esa marca es el sello del club de judo. Mi madre nos apuntaba a un montón de cosas". "La gente te decía 'mira esta larguirucha, qué feúcha...'", li diu Giró, i ella reconeix que "mi hermano es muy guapo: tiene los ojos azules, es rubio... es cámara, el pelo rizado... Nos llevamos 20 meses, él es mayor, y de pequeño siempre decían 'Ay, el niño, qué guapo, qué cosita, mira qué redondito, tan blandito... y la niña... la niña... cómo se parece al padre, ¿no?'... Esto es todo lo que yo oís de pequeña. Suerte que mi madre decía 'Pero va a ser modelo'... Y yo fui modelo unos años".
Paula Vázquez, meravellosa. Recitant poemes en català, amb ulleres de petita, ara de més gran o com li surti del monyo. Als seus peus. Es mereixeria un poema de Salvador Estiu.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!