La sempre carismàtica Paula Vázquez torna a ser a la boca de tothom després del seu pas pel canal de YouTube “Upeka”, un espai de contingut sobre benestar. En un episodi centrat en el TDAH (Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat), la presentadora va revelar un costat íntim i vulnerable sobre la seva història familiar. Entre rialles i confessions, la Paula va relatar com la seva mare solia oblidar-se el mòbil o les ulleres dins del frigorífic, un gest que en la seva infància semblava simple desmemoriament, però que ara ella mateixa reconeix com un clar reflex d'un cervell neurodivergent, una condició que ella mateixa pateix.
La revelació no va quedar aquí. Vázquez va confessar que aquestes petites “anècdotes d’oblits i descuits” amaguen un rerefons molt més profund: l’impacte de l’TDAH en la vida quotidiana i el pes emocional que comporta créixer en un entorn on la hiperactivitat i la falta d’atenció no estaven diagnosticades, però sí patides en silenci.
El TDAH en la vida de Paula Vázquez: entre rialles i llàgrimes
Lluny de ser un tema trivial, la presentadora va deixar clar que l'TDAH no és només qüestió de “distreure's amb les mosques”, com solia sentir a l'escola. En la seva xerrada amb la psicòloga Fátima Valero, la Paula va descriure amb cruesa com va viure anys de frustració en sentir-se constantment jutjada. Era la nena que no atenia, la que s'adormia a classe, la que semblava gandula. Però el que hi havia darrere era un cervell que buscava altres maneres de sobreviure.
Segons les seves pròpies paraules, va arribar fins i tot a desenvolupar memòria fotogràfica i recursos creatius com una estratègia de supervivència. En lloc d'aprendre memoritzant conceptes, recordava la ubicació exacta d'una paraula en una pàgina o associava colors a idees. Un enginy forçat per la necessitat, però que no va evitar que carregués amb etiquetes injustes durant tota la seva infantesa.
Sobreestimulació, addiccions i dopamina: les cares ocultes del TDAH
Un altre dels passatges més cridaners de l'entrevista va ser quan la Paula va reconèixer que la sobreestimulació diària la porta al límit. «Rebo tanta informació de cada gest, de cada to de veu, que m'atabalo més aviat i me'n vull anar abans», va confessar. Aquest bombardeig constant d'estímuls explicaria, segons els experts, la tendència de moltes persones amb TDAH a desenvolupar addiccions a les xarxes socials o la recerca d'adrenalina en treballs d'alt impacte.
En el seu cas, aquella “pujada de dopamina” la va trobar en el directe televisiu. Vázquez no va dubtar a catalogar la televisió en viu com una “drogaïna”, l'única capaç de mantenir-la alerta, motivada i connectada en un entorn que, altrament, li resultaria insuportable. “Un directe és una droga perquè et deixa a més a més com estimulada, com buzzing, com tot el cos, tota la ment. És meravellós”, va assegurar, deixant clar que la seva professió va acabar sent el refugi perfecte per canalitzar la seva hiperactivitat.
La conversa a “Upeka” va deixar clar que moltes de les vivències de la Paula no eren simples entremaliadures d'una nena inquieta. Els oblits, les distraccions, la incapacitat de concentrar-se en allò que no l'estimulava i la hiperactivitat verbal que tant incomodava el seu entorn eren en realitat la cara invisible d'un cervell neurodivergent. Avui, amb un diagnòstic a la mà i amb l'altaveu mediàtic de la seva carrera, la Paula s'erigeix com una veu poderosa per visibilitzar la realitat de milers de persones que creixen sentint-se “estranyes” o “defectuoses”.