Coneguda pel seu inconfusible paper a Los vigilantes de la playa, Pamela Anderson va ser una de les icones de bellesa més grans dels anys noranta. La seva cabellera rossa, la seva figura escultural i la seva actitud despreocupada la van convertir en un símbol de la televisió internacional. Va marcar una generació sencera. Tanmateix, el pas del temps i una evolució personal profunda han transformat per complet la imatge d'aquella dona que va marcar una generació.
Avui, amb 57 anys, Pamela viu una etapa marcada per la naturalitat i el minimalisme estètic, allunyant-se dels excessos que van definir la seva figura pública en el passat. Durant els últims anys ha aparegut en esdeveniments i gales sense una gota de maquillatge, lluint el seu rostre real amb orgull. Un gest que ha estat aplaudit per molts i que ha inspirat a altres dones a abraçar la bellesa sense filtres.
Pamela Anderson, sense complexos malgrat el pas de l'edat
En les seves últimes aparicions, l'actriu ha demostrat que es pot envellir amb molt estil. I que no fa falta tenir un abonament en el cirurgià per lluir estupenda. Pamela continua recorrent al clàssic: rínxols voluminosos, ros platí i un serrell arrissat cap enrere... La Marilyn Monroe del segle XXI. Són molts els que dia d'avui no la reconeixen.
Lluny de ser una simple aposta estilística, Pamela reflecteix un nou equilibri en la seva identitat: un punt mitjà entre la dona real que no tem mostrar-se al natural i la celebritat que, de tant en tant, gaudeix brillar amb llum pròpia. El seu maquillatge lleuger, més suau que en dècades passades, combinant elegància i frescor, fan de l'artista una altra persona.
Costa reconèixer-la
El seu missatge és clar: no hi ha una única manera d'envellir ni de ser bonica. La Pamela actual no renega de la seva història, però tampoc no es queda atrapada en ella. Reinventa la seva imatge. Amb tot, l'artista que un dia va conquerir la platja en banyador vermell, avui camina pels carrers de Nova York com una dona diferent: madura, elegant, empoderada i irreconeixible, però sense perdre l'essència d'ella mateixa.