Al Pacino va publicar les seves memòries i no han deixat de generar comentaris. Es tracta d'un dels actors més populars de la història, i cada episodi de la seva vida genera reaccions. Conegut per un dels grans clàssics com ‘El Padrí’. Ell mateix narra que tenia moltes ganes d'abandonar el rodatge d'aquesta trilogia. De fet, en una de les seqüències va resultar ferit i ho va celebrar. "Vaig mirar al cel i vaig dir 'Gràcies, Déu, em trauràs d'aquesta pel·lícula'."
L'acte reconeix que va haver de fer importants canvis en la seva carrera en perdre una gran part de diners, a causa del gestor que li portava els comptes i que va resultar ser un corrupte, condemnat a set anys i mig de presó per executar una estafa piramidal. Segons el llegendari actor, va ser el 2011 quan va començar a "rebre advertències que no es podia confiar en el meu comptable d'aleshores, un paio que tenia molts clients famosos”.
Al Pacino es trobava de viatge per Europa amb la seva família i viatjava en avió privat de camí a casa quan es va adonar que les seves finances s'havien estancat, i això que va gastar massa diners en les seves vacances. "I vaig pensar: 'Està clar'. El temps es va aturar. 'Estic fotut'", escriu. "Estava arruïnat. Pensava que tenia 50 milions de dòlars, i de sobte no tenia res. Tenia propietats, però no tenia diners", recorda Pacino quan finalment va revisar les seves finances.
Al Pacino es va arruïnar per gastar més diners del que ingressava per les seves pel·lícules
"En aquest negoci, quan guanyes 10 milions de dòlars per una pel·lícula, no són 10 milions de dòlars. Perquè després dels advocats, els agents, el publicista i el govern, el que et queda a la teva butxaca són uns 4,5 milions de dòlars. Però estàs vivint per sobre d'això perquè estàs amb l'eufòria. I així és com ho perds. És molt estrany com succeeix. Com més diners guanyes, menys en tens."
Tenia 70 anys quan va ser conscient que estava en la ruïna, "ja no era jove, i no anava a recuperar aquella quantitat de diners actuant en el tipus de pel·lícules que havia fet abans. Els grans sous als quals estava acostumat ja no arribaven. El pèndol havia oscil·lat i em va resultar més difícil trobar papers”. Abans d'anar a la fallida, Pacino "només feia pel·lícules si pensava que m'identificava amb el paper i sentia que podia aportar alguna cosa". Però ara necessitava diners i era capaç de qualsevol cosa per aconseguir-lo, encara que s'hagués de rebaixar a papers sense sentit que en una altra situació no hauria realitzat. Per això va participar a ‘Jack i la seva gemma’. "Va ser la primera pel·lícula que vaig fer després de perdre els meus diners. Per ser honest, ho vaig fer perquè no tenia res més", escriu Pacino. "Adam Sandler em volia i em van pagar molt per això. Així que vaig sortir i ho vaig fer, i em va ajudar. Estimo Adam, va ser meravellós treballar amb ell i s'ha convertit en un estimat amic. A més, resulta que és un gran actor i un gran paio."