Pablo Motos és conegut per ser un dels presentadors estrella d'Atresmedia. Encara que té fans com detractors, el valencià presenta l'espai més vist del dia. ‘El Hormiguero’ és una insígnia d'Antena 3 amb 20 temporades a les seves esquenes, i sembla que no toca sostre. Encara que li ha sortit un important competidor en les nits de dilluns a dijous, no aconsegueix desbancar el programa de les formigues, no obstant això, és cert que li ha robat espectadors, ja que no anotat aquelles dades per sobre dels dos milions d'espectadors.
El de Requena concede poques entrevistes als mitjans de comunicació, ni tan sols apareix per esdeveniments, però és que té poc temps lliure. En alguna ocasió ha confessat que va ser “un nen hiperactiu sense diagnosticar”. Ell necessitava estar sempre fent alguna cosa, movent-se d'un costat a l'altre sense parar, sense acabar res del que començava. Això li va provocar alguna discussió amb els seus pares i el va portar a “un món complicat”. Ell mateix va confessar que va arribar a “delinquir”. En aquella època el que li succeïa potser no es diagnosticava ni tenia un nom, però ara es parla de TDAH.
Pablo Motos patia TDAH i dislèxia
L'TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la capacitat de concentrar-se, organitzar-se i controlar la impulsivitat. És una manera de com funciona el cervell. Algunes funcions mentals vinculades a l'atenció, l'organització i el control dels impulsos operen d'una manera particular, i això genera aquesta combinació de distracció, agitació interna i tendència a reaccionar abans de reflexionar. Qui viu amb això sol descriure la sensació de tenir la ment sempre en marxa, saltant sense descans d'un pensament a un altre, i un cos que acompanya aquest impuls constant.
Aquest patró no és poc comú: es calcula que aproximadament un 5% de la població infantil i adolescent podria presentar-lo, encara que molts no el descobreixen fins anys després perquè sol confondre's amb “mala conducta” o falta de disciplina. En realitat, són ments que processen la informació més ràpid del que és habitual, que es distreuen amb facilitat, que responen de forma impulsiva i que senten una mena de motor intern que mai s'atura. Per a qui l'experimenta, mantenir la concentració pot semblar tan complicat com intentar veure una sèrie amb diverses pantalles enceses al voltant; planificar-se resulta el doble de difícil i les emocions tendeixen a sentir-se amb més intensitat.
Aquesta manera de funcionar també ha estat compartida per persones conegudes. Dani Martín, per exemple, explicava que des de jove es percebia com algú impulsiu, molt sensible i ple d'una energia que no sabia canalitzar. Will Smith comentava que, encara que volgués, li costava enormement sostenir l'atenció: podia trigar setmanes a acabar un llibre perquè la seva ment saltava contínuament d'una idea a una altra. Històries com aquestes mostren que no es tracta de desinterès ni de falta d'esforç, sinó d'un estil d'atenció amb un ritme propi.
Pablo Motos també pateix dislèxia. El cervell necessita més temps per unir lletres, paraules i sons. Es calcula que entre un 5 % i un 10 % dels nens poden tenir dificultats d'aquest tipus sense que ningú se n'adoni a temps.