Óscar Tusquets és un dels màxims exponents de la burgesia catalana. Arquitecte, escultor, pintor i escriptor, acaba de publica Pasando a limpio. Però el que caldria que revisés i passés a net són algunes de les frases que ha dit en una entrevista pel diari El Mundo parlant sobre Catalunya i el procés. Tusquets ha tirat de tòpics unionistes, especialment aquell que dibuixa l'independentisme com una reencarnació en groc dels nazis: "Si algún día me tengo que ir de Cataluña me costará: aquí he nacido, tengo una casa, Barcelona es una ciudad confortabilísima para vivir... pero la gente que tuvo que irse del Tercer Reich, como Stefan Zweig o Thomas Mann, también amaba Alemania". Estrany que ell, que és un artista, tiri pel broc gros d'aquesta manera tan matussera.

oscar tusquets efe

Efe

El mitjà li pregunta pel procés i l'arquitecte respon amb lamentacions: "La vida en Cataluña se ha agriado, las comidas de Navidad se han puesto difíciles. La única solución es no tratar el tema en la mesa. La política lo ha influenciado todo, ya no sabes de qué puedes hablar". Fins i tot, oh, sacrilegi!, la cosa ha arribat al món del futbol: "¿has notado cómo los independentistas odian a Valverde? Todos sueñan con Guardiola. Se ha convertido en algo tan emocional que si tiene solución, será muy a largo plazo". Culpa als indepes i culpa als burgesos catalans que no han mogut un dit per aturar-ho: "La burguesía catalana ha mirado para otro lado. Totalmente. Tiene mucha culpa. No se han dado cuenta de que esto puede acabar en las barricadas y que perderán el control, como en los años 30". I a qui posa Tusquets com a exemple de bona praxis i de guiar el camí perquè Catalunya no caigui en la bogeria indepe? Ni més ni menys que a Manuel Valls.

tusquets valls2

@BCNpelCanvi

A Tusquets sempre se l'ha situat en l'entorn de Ciutadans, i partidari de donar suport als deliris de grandesa de Valls a Catalunya. De fet, és amic personal seu perquè "era íntimo de su padre y su madre". Fa temps que coneix Valls, i ell mateix recorda com era aquest de petit: "a él lo conocí a los siete años, era un niño antipático, aunque muy ambicioso. Tenía toda la razón cuando le dijo a la burguesía: ¿por qué lloráis, si no habéis hecho nada?". Un nen ambiciós i antipàtic... No ha canviat gens.