"No utilizaría un pinganillo porque entre españoles no utilizamos pinganillos, que eso es como dar a entender que somos extranjeros entre nosotros o que el castellano es una lengua extranjera en castellano. El castellano es, no solo una lengua común, sinó que en este caso, además, es la lengua mayoritaria de Catalunya". Marquesa dixit.
Cayetana Álvarez de Toledo va protagonitzar el moment esperpèntic del cap de setmana, quan entrevistada per Cristina Puig al FAQS va fer el paperot amb el pinganillo que li proporcionaven per anar-li traduint les preguntes en català de la presentadora.
Cayetana Álvarez de Toledo, amb Cristina Puig al 'Preguntes freqüents' / TV3
Curioses paraules d'una persona que sempre ha dit pestes sobre Catalunya i la llengua catalana i que s'ha posat la primera quan des de les Espanyes s'ha repetit el mantra fals que a Catalunya el castellà està en perill, que als nens que parlen castellà al pati se'ls espia i castiga i bajanades per l'estil.
La cançoneta, que no per repetida passa a ser veritat, que a les escoles catalanes s'adoctrina els nens per crear nous adeptes a la causa independentista, és un recurs habitual de molts com Cayetana que volen justificar el seu victimisme basat en paranoies. I ara, qui els hi acaba de dedicar una galeta amb la mà oberta ha estat Òscar Dalmau.
Òscar Dalmau i Òscar Andreu / @philmusical
Deliciosa la publicació que ha fet a xarxes socials, un conte per a nens petits carregat de finezza i sarcasme, un auca dedicat als que veuen conxorxes adoctrinadores que ha rebut un allau de reaccions aplaudint la trobada. Dalmau escriu: "Manual d’adoctrinament de l’escola catalana’. Pròximament a totes les aules del país. Piratejant dibuixos originals de la col·lecció ‘a poc a poc’ de l’editorial la galera, anys 70. Il·lustrador original: Pere Prats Sobrepere".
I què s'hi veu? Unes il·lustracions delicioses amb uns textos demolidors. Primer, dos estudiants a classe, i damunt els seus caps: "Manual d'adoctrinament de l'escola catalana", i escrit amb cal·ligrafia de nen: "Espanya ens roba":
Després, un nen creuant un pas de zebra, i al fons, una "Barbería" i una "Mercería":
Passem pàgina i veiem un dictat o una redacció. Què hi diu?: "Jo em dic Jordi. Jo tinc 6 anys. Jo vaig a una escola pública catalana. Jo sóc un nen adoctrinat".
La següent pàgina és meravellosa. El nen protagonista explica què fa amb la seva germana: "Amb la meva germana Ona ens divertim molt. Els dilluns ens agrada anar a robar a l'única botiga de Catalunya que té el rètol en castellà":
Per acabar amb el viatge en autobús d'en Jordi, explicant que "A Catalunya viuen persones que no tenen la sang pura. Els anomenem xarnegos. Els fiquem en autobusos i els confinem en un gran camp de concentració: l'àrea metropolitana de Barcelona".
Immediatament, ovació unànime a xarxes, amb molts seguidors de Dalmau que han aplaudit la ironia. David Verdaguer, Santi Millán, la il·lustradora Pilarín Bayés o Núria Cunillera, la dona de Xavi, aplaudint amb les orelles:
Segur que algun Eduardo Inda o Hermann Terstch de torn sulfuren amb la customització de Dalmau dels dibuixos. Ja ens imaginem els titulars: "En las escuelas catalanas se adoctrina a los niños con cuentos. ¡Tenemos la prueba!".