Un dels mantres més habituals a l'Espanya més retrògrada, reaccionària i miserable és que a Catalunya el castellà està en perill, que als nens que parlen castellà al pati se'ls espia, que per anar a fer pipi al lavabo ho han de demanar en català, o si no, se'ls castiga a classe i que s'ho facin a sobre o bajanades per l'estil. Amb Catalunya, la llengua catalana i l'escola catalana, tot s'hi val. Però per molt que repeteixin estupideses d'aquesta calaña no aconseguiran que esdevinguin veritat. Obssessionats amb l'adoctrinament a les aules de Catalunya, amb 25% de matèries en castellà, amb una voluntat gens dissimulada de fer que desaparegui, si fos per ells, qualsevol rastre de Catalunya de les escoles, el ventilador ultra patriòtic de les espanyes mai no s'apaga. La cançoneta que a les escoles catalanes s'adoctrina els nens per crear nous adeptes a la causa independentista, és un recurs habitual de molts que volen justificar el seu victimisme basat en paranoies. I ara, qui els hi acaba de dedicar una galeta amb la mà oberta ha estat Òscar Dalmau.
Òscar Dalmau / @philmusical
Fa uns mesos va fer una deliciosa publicació a xarxes socials, un conte per a nens petits carregat de finezza i sarcasme, un auca dedicat als que veuen conxorxes adoctrinadores que va rebre un allau de reaccions aplaudint la trobada. Dalmau escrivia el que ara hem sabut que era un tast d'un nou projecte literari: "Manual d’adoctrinament de l’escola catalana’. Pròximament a totes les aules del país. Piratejant dibuixos originals de la col·lecció ‘a poc a poc’ de l’editorial la galera, anys 70. Il·lustrador original: Pere Prats Sobrepere". I què s'hi veia? Unes il·lustracions meravelloses amb uns textos demolidors. Primer, dos estudiants a classe, i damunt els seus caps: "Manual d'adoctrinament de l'escola catalana", i escrit amb cal·ligrafia de nen: "Espanya ens roba". Passant pàgines, hi trovàvem un dictat o una redacció. Què hi deia?: "Jo em dic Jordi. Jo tinc 6 anys. Jo vaig a una escola pública catalana. Jo sóc un nen adoctrinat. Amb la meva germana Ona ens divertim molt. Els dilluns ens agrada anar a robar a l'única botiga de Catalunya que té el rètol en castellà". També, un viatge en autobús d'en Jordi, explicant que "A Catalunya viuen persones que no tenen la sang pura. Els anomenem xarnegos. Els fiquem en autobusos i els confinem en un gran camp de concentració: l'àrea metropolitana de Barcelona":
Ara, aquest brutal i irònic Manual d'adoctrinament de l'escola catalana ja és una realitat. Un llibre-conte-auca que ho petarà aquest Sant Jordi. I Dalmau ha mostrat d'altres dibuixos que hi podem trobar, amb frases sarcàstiques sensacionals. Explica el nen protagonista que "aquest és el senyal de perill que hi ha a la sortida de totes les escoles catalanes. Serveix per alertar la població". També ens presenten la professora de matemàtiques, la Meritxell, que "avui ens renta el cervell perquè aprenguem a calcular el dèficit fiscal de Catalunya. Sempre arribem al mateix resultat: Espanya ens roba".
Menció especial per la bogeria de no deixar anar als nens al lavabo si ho demanen en castellà. Dedicat a Pablo Casado, "El Samuel és al llit perquè li ha acabat rebentant la bufeta. La professora li ha dit que si vol fer pipi, haurà de venir sondat de casa":
Allau de reaccions esperant tenir-lo ja entre les mans, entre aquests, Núria Cunillera. la dona de Xavi hernández, als peus de Dalmau, "És brillant". La xarxa s'hi abona: "Nens amb escoliosi per les pedres a la motxilla", "Sóc mestra, el necessito", "Quina meravella"!.