Queden un parell de setmanes perquè tornem a viure el millor dia de l'any a Catalunya. Queden pocs dies perquè els carrers del nostre país s'omplin de roses, de llibres, de persones, d'enamorats. Queda poc perquè torni a ser aquí un nou Sant Jordi. El dia més espectacular de l'any, on tothom regala llibres, i on després seria aconsellable llegir-se aquests llibres. I una de les propostes més indispensables que ens ha arribat aquests dies i que segur que ho peta el 23 d'abril és el nou llibre del gran Òscar Andreu: Manual de defensa del català. Es tracta, com ell diu, d'un manual sobre "les aventures i desventures d'un catalanoparlant d'ascendència andalusa a la capital de Catalunya ben entrat el segle XXI i com topa de manera fortuïta amb la fórmula per salvar la llengua". Un llibre indispensable d'algú que sempre ha defensat la nostra llengua i que quan ha hagut d'alçar la veu i aturar els peus als catalanòfobs que hi ha sobretot a les espanyes, ho ha fet.
Una "autobiografia lingüística i una crida a l'acció" després de 300 anys de repressió, prohibició i menyspreus que no han aconseguit fer desaparèixer la nostra estimada llengua catalana. "Al contrari, sembla que després de segles de persecució, els catalans han dit prou". Amb el seu estil, i el seu humor, la meitat dels Òscars de La Competència de RAC1 posa el termòmetre a la situació de la llengua i ho fa amb el seu particular sarcasme i provocant-nos rialles i reflexions que glacen el somriure. I quin és el primer pas per salvar el català? "Parlar-lo peti qui peti, a tot arreu, a tota hora i amb tothom". Sobre això n'ha parlat amb el Jordi Basté a El món a RAC1.
L'Òscar té clar que el que no podem fer és tractar la gent que ve de fora "com si fossin, entre cometes i des del respecte, discapacitats, gent que no poden entrar en contacte amb la llengua catalana perquè són com Gremlins, però si és la castellana, endavant, cap problema". I té tota la raó. L'Òscar comparteix el que li passa, "i suposo que a vosaltres també us ha passat: anar a Itàlia, Portugal, França, i als deu dies, la cosa et comença a sonar". Diu que "per respecte i educació, els catalans, el que hauríem de fer, si no volem perdre la llengua definitivament, és parlar en català, és una cosa tan senzilla. Perquè si algú ve de fora i el primer que fas és renunciar a la teva pròpia llengua, la gent que ve de fora dirà: 'Hòstia, per què hauria de parlar jo una llengua que ni tan sols ells parlen?'. Tenim el dret de néixer en català, de viure en català a Catalunya i com deia Carme Junyent, de morir en català a Catalunya. No demanem almoina ni pietat, demanem una cosa de justícia".
Impressionant i indispensable conversa. Escoltin l'Òscar. I llegeixin-lo. Paga molt la pena. Clar i català.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!