Pell de gallina amb Oriol Mitjà i el que ha dit de la seva parella, en Sergi, després de 23 anys junts

Sembla mentida, però ja han passat cinc anys d'una època de les nostres vides difícil d'oblidar. El moment en el qual es va aturar el món, amb una pandèmia mundial que ens va tenir a casa durant uns mesos, on va morir molta gent i on van arribar a les nostres vides termes com Covid-19, contagis, Pfizer, AstraZeneca o Wuhan, i noms a qui vèiem i sentíem dia sí, dia també, a les ràdios, teles i diaris. Com el de l'Oriol Mitjà. El metge i investigador d'Arenys de Munt, conegut per la seva tasca en la lluita contra malalties infeccioses, va ser un dels experts que més llum van aportar a la foscor que sentíem tots, al no saber contra què ens enfrontàvem. Un Mitjà que ara, cinc anys després, ha tirat la vista enrere per recordar-ho, revelant que ha oblidat gran part del que va succeir durant la pandèmia, comparant-ho amb la sensació de perdre una part del cervell. "Va ser traumàtic per a tots, i per a mi també", ha afirmat, descrivint l'experiència com "molt desagradable". I avisa: "És possible que hi hagi una nova pandèmia d'aquestes característiques, però estem molt més preparats".

Són paraules a l'excel·lent programa de Ser Catalunya Llapis de memòria, presentat per la Gisela Rodríguez, on els convidats repassen el seu passat amb el fil conductor de diferents cançons que conformen la banda sonora de la seva vida. Una playlist heterodoxa on hi ha de tot, i tot per un motiu. En el cas del metge, 'Holes' de Passenger, 'Channo da Jawani' de Jassi, 'Niu Ailan Bilas Peles', 'Lao Shu Ai Da Mi', 'Gent normal' de Manel, 'Moriria por vos' d'Amaral, el 'Viatge a Ítaca' de Lluís Llach o 'El latido de mi corazón' de la pel·lícula Coco.

Un tema emocionant, una pel·lícula meravellosa, on es parla de la vida i la mort, i dels avis i nets. Per a l'Oriol, la mort de la seva àvia el va deixar molt tocat, ja que va ser una figura emocional clau durant la seva infantesa. Els seus pares, també metges, passaven moltes hores a l'hospital, i l'àvia, que vivia al pis de dalt, passava les tardes amb ell. "Era el referent emocional de la meva infantesa". Un moment complicat, com tot el que va viure amb la Covid-19. I després, va desaparèixer dels mitjans de comunicació, coincidint amb un episodi de depressió. "Quan el núvol va desaparèixer, ja vaig passar pàgina i no volia saber res del que havia fet abans". La depressió ha quedat enrere i ara assegura sentir-se molt bé.

Un Mitjà que ha parlat de com es va enamorar de la professió i de com era ell de jove, "Jo era un nen super tímid i responsable, però en una època on la sensibilitat no encaixava tant". Actualment, treballa a la República Democràtica del Congo, on hi ha epidèmies de verola del mico, i a la Xina, en la recerca de nous tractaments per a la sífilis. En el passat, també va viatjar i treballar a altres països asiàtics, com l'Índia i Papua Nova Guinea. "Només es pot lluitar contra la pobresa si estàs amb els pobres". L'Oriol va néixer el 23 de juny de 1980, d'aquí a pocs dies farà 45 anys. Un moment de la seva vida que l'agafa en plenitud i amb el seu cor bategant per la gent que estima. I en aquest sentit, qui té un lloc predominant en la seva vida és la seva parella, en Sergi, a qui han introduït en la conversa amb aquesta preciosa cançó d'Amaral:

"Aquest 'Moriría por vos' em trasllada directament a l'època que vaig conèixer el Sergi o quan ja érem parella. Portem 23 anys junts, ja. I aquells començaments em recorden un sopar, una espelma... seguríssim. Donava aquesta sensació de connexió. Crea un entorn en que dius 'Uau, estic enamorat'". Va ser un amor a primera vista o algun dels dos s'ho va haver de treballar per estar junts?, li pregunta Rodríguez. I ell: "No sé... des del principi ja hi havia molt d'amor. La fase d'enamorament, que és com una sensació biològica, vam passar molt ràpid aquesta fase cap a la sensació de tendresa i de cuidar de l'altre. Això és el que queda, una forma d'estimar més generosa, en la que et preocupa que l'altre estigui bé"... "23 anys després, segueixes enamorat?"... "Crec que sí. Sí, sí, clar que sí. Segueixo pensant que és la millor persona del món i quan estem dos dies sense veure'ns em poso nerviós per tornar-lo a veure, i quan el veig m'agrada somriure, té molts gestos cap a mi, ho aprecio molt. Sí, estic enamorat". Unes paraules que emocionen, boniques, sentides i plenes d'amor.

Oriol i Sergi, meravellosos. A per molts més anys junts.