Oriol Grau és una de les cares més conegudes de la història de TV3.
Guionista, músic, actor i director de teatre, durant molts anys va ser un col·laborador molt estimat, especialment als programes del seu amic Andreu Buenafuente, com el Sense títol, quan es posava les orelles falses de Palomino, imitació deliciosa del poeta Bernardo Cortés, o quan li preguntaven per les muralles de Tarragona i començava a cantar:
Grau, a més, va ser el co-director d‘una de les sèries catalanes de referència, Plats Bruts, i el responsable de programes d’entreteniment com Casal Rock o El Gran Dictat. Tarragoní il·lustre, ell ha estat un dels protagonistes de l'especial que es va fer a Tarragona aquest cap de setmana del programa líder de la ràdio, el Via Lliure de RAC1 de Xavi Bundó.
Oriol Grau i Xavi Bundó / RAC1
Grau ha impulsat la Sala Trono de teatre independent i contemporani, i va ser l’encarregat de recuperar el tradicional Ball de Dames i Vells de les festes de Santa Tecla.
Però tal i com va revelar al programa de Bundó, ara ha decidit que ja ha treballat prou. En una entrevista des del Museu del Port de Tarragona, ha explicat que és feliç fent de pagès al seu hort. Hi va cada matí, a plantar pastanagues, i allà, és la persona més feliç del món: "El meu projecte vital ara és treballar poc. Treballar poc és meravellós. Treballar lo just i envoltar-me de gent. Durant una època he treballat moltíssim; no tenia vida privada, anava de casa a la feina i de la feina a casa. Ara tinc un hortet i faig de pagès".
Fa sis anys que el va llogar, un hortet darrera del col·legi Sant Pau, a Tarragona: "Ara hi tinc lo de l'hivern, espinacs, cebes, escarola... col no, perquè no m'agrada". Un hort que l'ajuda a tirar endavant.
Oriol Grau / TV3
Perquè fa dos anys, Grau va rebre un dels cops més difícils de la seva vida: la mort de forma inesperada de la seva parella, el seu marit, el periodista Xavier Zaragoza, que moria d'un atac de cor als 34 anys. Fa poc, al programa Al cotxe!, Grau va reconèixer que “Quan se’t mor l’amor de la teva vida és un daltabaix. Intento enganyar el cervell per no deixar-me arrossegar per la tristor. Estic fotut en moments, és fluctuant. El teatre em treu del meu ensimismament, la vida continua. Haig de no recrear-me a la pena. A vegades m'hi recreo i ploro".
I ara, dos anys després d'aquell moment, reconeix que aquell moment va ser un punt d’inflexió que li va fer replantejar el seu dia a dia: "La mort del Xavi em va sacsejar i m’ha reafirmat en l’aspecte que he de gaudir de la vida i no fer coses que no tinc ganes de fer. Ara estic bé, depèn del dia. Tinc la sort de tenir un cercle d'amics molt sensibles, molt propers, molt comprensius, molt empàtics... Però és clar, hi ha dies que estic a casa enfonsat en la puta misèria".
Oriol Grau i la seva parella, Xavier Zaragoza, que va morir fa dos anys / Instagram
A banda d'anar cada dia al seu hortet, actualment també treballa fent de professor d’Expressió corporal i Comunicació no verbal a la Universitat Rovira i Virgili, dirigeix una obra de teatre i participa en una tertúlia de ràdio. A més, té entre cella i cella crear un Centre de Pensament i Art Contemporani a la ciutat, per atreure i retenir el talent tarragoní. Molta sort i molts ànims en tot el que faci. S'ho mereix.