És un dels discursos més habituals de l’unionisme d’ençà de l’1-O, que s’ha repetit els darrers dies per les manifestacions contra la sentència al procés: Catalunya pateix una fuga d’empreses i de congressos internacionals i una pèrdua d’inversions per culpa de l’independentisme. Un relat que les dades desmenteixen (aquest any han marxat més empreses de Madrid que de Catalunya) però que l’espanyolisme reitera una vegada i una altra. Una mentida repetida mil cops es converteix en veritat, deuen pensar. Però malgrat la insistència, molts no s’ho empassen. Com el guionista de ‘La Competència’ Oriol de Balanzó que, reflexionant sobre les conseqüències de les protestes indepes, ha deixat l’unionisme amb un pam de nas.

oriol de balanzo

@orioldebalanzo

De Balanzó recorda les etapes negres de la història de l’Espanya democràtica, èpoques de violència que no van impedir que l’Estat acollís alguns dels esdeveniments internacionals de més rellevància. Com el Mundial de Futbol del 1982. L’estiu d’aquell any, Espanya va rebre les seleccions de 24 països i desenes de milers de visitants estrangers. Això, mesos després del cop d’Estat del 23-F, amb un tiroteig al Congrés dels Diputats i els tancs desfilant pels carrers de ciutats com València. Però és que deu anys més tard, l’Estat espanyol va tornar a ser la seu de dos esdeveniments de primer ordre: els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i l’Exposició Universal de Sevilla 1992. I això que eren els anys de plom d’ETA, quan la banda terrorista atemptava més sovint, i que els GRAPO encara mataven gent. “Però ara potser hi ha dubtes en fer uns congressos per una setmana de protestes. Ok”, escriu irònic:

Cap circumstància, ni la violència extrema ni els assassinats d’èpoques passades, van fer que Espanya no pogués acollir un Mundial, unes Olimpíades i una Expo. A qui li interessa fer creure que els aldarulls a Barcelona, que és la quarta ciutat del món que rep més congressos, provocaran la fugida de tots aquells que venen cada any a Catalunya?