Eduard Fernández és un dels més grans actors catalans. Als 58 anys té una carrera descomunal amb els millors papers, directors i premis. A Catalunya l'adoren, el públic i els cineastes. Cara habitual de Cesc Gay, ha fet pel·lis amb els millors creadors d'Espanya, d'Almodóvar (La piel que habito) a Amenábar (Mientras dure la guerra) passant per Agustí Villaronga (Pa negre) a Álex de la Iglesia (Perfectos desconocidos). Té més premis Gaudí que Goya, tot i la seva cèlebre pífia recollint un Gaudí i agraint un "goya" (sic). És pare d'una actriu de raça, Greta Fernández. Ho té tot excepte una cosa: triomfar en català. En 58 anys TV3 mai li ha donat un paper en una de les seves mil sèries. Només EN Blau recorda un minúscul paper a la sèrie Laura de Lloll Bertran on era un secundari minúscul, feia de cambrer. Penós per un gran com ell. Es nota que en català ha fet poca cosa.
Des de 1998 que no treballa a TV3, fa 25 anys. Una mala relació, incomprensible. TV3 l'acaba d'entrevistar al programa més vist, el Telenotícies Vespre amb motiu de l'estrena a Madrid de la seva obra de teatre Todas las canciones de amor. Una peça insòlita ja que l'obra no s'estrena a Catalunya, però com que l'actor és català s'ho val. És cultura catalana en castellà. El problema és que segons denuncia Eduard Fernández no el volen contractar als teatres catalans. Ho acaba de denunciar en una entrevista al diari El País. I carrega contra la política cultural dels "últims anys", des que hi ha governs independentistes a Catalunya. Una política cultural que, segons ell, va només associada a la llengua catalana.
Eduard Fernández molt clar: "No puedo estar en Barcelona. Yo siento que últimamente, desde hace unos daños, la política cultural de Cataluña no es la que a mí más me gustaría. He hablado con más compañeros y también se quejan. La política cultural está muy teñida por la política lingüística. En ese sentido está constreñido lo que puedes hacer, lo que debes hacer. Me sabe mal y me entristece mucho que normalmente no tengo ningún bolo en mi ciudad, Barcelona. Y en Cataluña solo tengo uno: en el Prat de Llobregat. Es algo que más allá de todo, me entristece". A Barcelona es fa teatre en castellà i monòlegs en castellà cada dia de l'any. Però per alguna raó a Eduard Fernández no el volen. Ell diu que és perquè actua en castellà. Incomprensible.
Una crítica als que consideren que cultura catalana és només la que es fa en llengua catalana i una crítica a la Generalitat i als Ajuntaments per promocionar espectacles només en català. Una mica de tot. Eduard Fernández no és independentista i ha fet declaracions anti-independentistes: "El procés és pesat, com un mal de queixal": "La sociedad catalana está tan impregnada del procés que todo lo condiciona. Es como cuando te duele una muela, que estás todo el día pensando en la muela y te deja menos espacio para centrarte en otras cosas más importantes. Sólo en que te duele la maldita muela". El mal de queixal li provoquen sobretot els polítics indepes: "Los que gobiernan, sobre todo los favorables a la independencia, están enfocado las políticas culturales hacia su objetivo y eso es un problema". Un gran actor català que no volen als teatres catalans.