Són molts els estrangers que venen a viure a Espanya a la recerca d'una vida tranquil·la i d'un lloc en el qual realitzar-se professionalment. Tanmateix, també són molts els que acaben mudant-se a un altre país farts dels problemes que generen la burocràcia que exigeix l'administració, les traves als usuaris de bancs, els alts impostos que ha de pagar un treballador mitjà mentre els més rics se'n surten de franc, etc.
Una nord-americana que ha viscut sis anys a Madrid ha decidit abandonar Espanya. I la seva experiència, relatada a Reddit, s'ha fet viral en xarxes socials. La dona relata amb cruesa els problemes que va enfrontar durant la seva estada. El seu testimoni revela l'altra cara de viure a Espanya per a un estranger: burocràcia interminable, salaris baixos i obstacles gairebé impossibles de superar.
La vida a Espanya pot convertir-se en una odissea
Al principi, la seva arribada a Madrid va estar marcada per la il·lusió i l'expectativa. Va arribar buscant una experiència professional i cultural enriquidora. Va treballar com a auxiliar de classes durant tres anys i després va aconseguir canviar el seu visat a una de feina. Tanmateix, aviat es va adonar que la realitat laboral espanyola era molt diferent del que esperava.
Un dels principals problemes va ser el cost de vida. Madrid és una ciutat cara i els salaris oferts per les feines eren baixos. La majoria dels contractes duraven només nou mesos, obligant la nord-americana a buscar múltiples llocs de treball per cobrir les seves despeses. Durant alguns mesos va aconseguir guanyar més de 2.000 euros, treballant en acadèmies, classes particulars i feines freelance. Però en altres mesos, no va percebre cap ingrés, la qual cosa va generar una enorme inestabilitat financera.
La burocràcia espanyola va ser un altre gran desafiament. Els DNI per a estrangers poden tardar fins a cinc mesos a tramitar-se. Cada procés exigeix múltiples visites a l'oficina d'estrangers, desplaçaments llargs i pèrdua de temps laboral. Durant aquest període, molts tràmits són impossibles de realitzar: des d'obrir comptes bancaris fins a formalitzar contractes, tot depèn de tenir un DNI vigent.
El sistema bancari va complicar encara més la seva situació. Molts comptes només es poden tancar en persona i, de vegades, únicament a la sucursal on es va obrir el compte. Intentar cancel·lar-les des de l'estranger és gairebé impossible. A més, serveis com la internet continuen retirant pagaments automàtics, deixant l'estrangera atrapada amb càrrecs que no podia detenir. Això va convertir la seva sortida d'Espanya en un veritable laberint administratiu.
Anar-se'n d'Espanya, de vegades, pot ser la millor solució
La combinació de contractes parcials, salaris baixos i tràmits interminables va dificultar assolir estabilitat econòmica. Malgrat el seu esforç, mai no va aconseguir assegurar un ingrés constant. Fins i tot amb mesos de treball intens i jornades completes, el guany amb prou feines cobria les despeses. La frustració acumulada la va portar a una decisió clara: "Per fi me'n vaig d'Espanya! Mai no hi vinguis", va advertir als seus seguidors.
Encara que reconeix que Espanya té aspectes positius, com la cultura, el clima i la vida social, assegura que no val la pena viure allà si es busca estabilitat econòmica i facilitat administrativa. Recomana destinacions alternatives de parla hispana, com Miami o Gibraltar, que ofereixen una vida més senzilla i menys burocràtica. La seva experiència serveix com a advertència per a qualsevol estranger: el que sembla un paradís cultural pot convertir-se en un infern burocràtic, amb salaris insuficients i complicacions legals que semblen no tenir final.