La periodista Nieves Herrero segueix triomfant a la ràdio, ara al capdavant de la tertúlia de les tardes d'Onda Madrid. Els mitjans són la seva passió i ha dedicat tota la seva vida a la informació. Professional, exitosa i també sincera. Avui tothom parla d'ella arran d'una entrevista molt valenta que ha concedit a Público, en la qual relata un cru episodi que va viure quan era petita i que l'ha marcat de per vida.

nieves herrero  telemadrid

Telemadrid

El testimoni és esfereïdor, explicat entre tremolors: "Un amic dels meus pares va abusar de mi quan jo tenia entre 3 i 5 anys". Diuen que les experiències d'aquella època no acostumen a ser recordades, però ella ho nega: "Ho recordo perfectament. El cervell no t'enganya i t'ho recorda". "D'aquell amic -que per descomptat va deixar de ser-ho quan els meus pares se'n van assabentar- recordo les mans i les pessigolles. Les pessigolles que no havien d'existir perquè arribaven a on no havien d'arribar. Eren mans de plom, mans que pesen. Des de llavors que sento que hi ha mans de plom que pesen l'ànima", comença.

Després de molts anys intentant deixar en un calaix ocult aquest malson, ara ha decidit explicar-ho: "No hi ha dret a què et robin la infància d'aquesta manera. No hi ha dret que el més maco del món que és ser nena t'ho espatllin d'aquesta manera. Jo no entenia res. M'amagava cada vegada que venia a casa. No volia estar amb ell. Ell em deia que no ho expliqués a ningú, que era el nostre secret".

La situació era molt complicada per a una nena tan petita, que no sabia com actuar. Herrero assegura que no volia dir-li als pares per por que els fes mal. Un cop ho va fer, no s'ho podien creure, però van treure'l de la seva vida immediatament. Que abusés d'ella va provocar en Nieves un trauma que costa molt d'eliminar: "Cada vegada que se m'apropava un home em posava una cuirassa. Me'n recordava d'ell i reaccionava així. Em vaig convertir en una desconfiada. No suporto quan m'agafen i noto certes intencions. Em poso a la defensiva".

Nieves Herrero  GTRES

GTRES

En convertir-se en mare va decidir-se a convèncer les filles que havien d'anar amb compte: "Amb els nens sempre estic molt alerta. Els veig molt vulnerables. Des de la meva infància em vaig fer detractora d'aquests homes amb intencions fosques".

Però per què ho explica ara després de tants anys? Primer de tot, segons Nieves, perquè ja no fa mal als pares. Però sobretot perquè compartir "és treure pes a la consciència": "Denunciar i visibilitzar un enorme problema a la nostra societat que hem de tallar de ple. Jo vaig tenir els meus pares i els meus tres germans que em van protegir com la germana petita que era, però hi ha altres històries en les quals els nens no tenen una família que els ajudi, els cuidi i els pugui seguir veient sense quedar-se trencats per sempre". 

El testimoni posa els pèls de punta, però és d'admirar la valentia de la periodista. Esperem que fer-ho públic ajudi altres víctimes d'alguna manera.