Tercer clàssic de bàsquet de la temporada i tercera victòria del Reial Madrid sobre el Barça. Els culers han perdut el lideratge de l'Eurolliga a la pista dels blancs, tot i que la derrota és estranya. I discutible. Un punt de diferència, una cistella pispada de manera surrealista als blaugranes, un defalliment total de tots dos equips i una penúltima jugada que va irar el Madrid, els seus aficionats i, per descomptat, els seus portaveus: els locutors de Movistar+, la cadena que retransmetia el partit. No digui Movistar, digui Reial Movistar Televisión. No se n'amaguen, no ho poden evitar. I en situacions d'alt risc, de revolucions a mil, la cosa és escandalosament visible. Una humiliació per als abonats de la plataforma que no siguin merengones, en definitiva. 

Aquests dies s'està parlant molt del madridisme sociològic, l'expressió escollida per Joan Laporta per respondre la bateria d'atacs judicials i mediàtics contra el club per la falòrnia de Negreira. El president del Barça, una vegada més, els ha posat a ballar. Se senten molt ofesos, però veient el que va passar anit al pavelló merengue, s'haurà de cridar encara més fort, escriure-ho a les parets, fer samarretes per omplir l'Estadi Olímpic dissabte al duel de la Lliga masculina de futbol. Sociològic, mediàtic, judicial, humanístic. I patològic. Això no pot ser bo per a la salut. La plataforma televisiva de pagament és, juntament amb el seu cosí germà de DAZN, un cau de hooligans madridistes amb micròfon. Ni Real Madrid TV i la seva campanya d'assetjament a àrbitres arriben a sublimar l'art de la intoxicació i el fanatisme d'aquesta manera tan descarada. Exemples? “El tortuga”, “Increible Llull”, “El mago Campazzo”, “Super Mario”, “El Muro Tavares”.

La jugada que ha creat molt d'enrenou va tenir lloc quan restaven 8 segons per al final, amb el Madrid 3 amunt al marcador i un tir lliure. Ho tenien tot per tancar el partit. Però Campazzo va fallar. El rebot l'agafa el base culer Satoransky, que creua la pista i, passada la divisió central, rep la falta del mateix Campazzo. En sentir el contacte, el jugador fa allò que fan TOOOOOTS els jugadors de TOOOOOOOTS els equips de l'univers en una situació com aquesta: fer el gest de llançar a cistella. Normalment els col·legiats no piquen, anit sí. Càrrec de consciència per haver furtat dos punts a Jan Vesely molt de temps abans, amb tota la barra? Ves a saber. La retransmissió diu, en el moment de la infracció, que “Satoransky buscaba el triple”. Més clar, impossible. L'àrbitre xiula. I aleshores, el narrador es desperta del seu somni d'objectivitat i es posa la bufanda merengona, la capa i ves a saber què més. El discurs canvia radicalment en dècimes de segon, enervant els aficionats culers: “¡Le dan tres tiros libres! ¡Se ha inventado una falta que nos puede mandar a la pròrroga!"

Satoranksy Barça EFE
Tomas Satoranksy / EFE

La culerada està fins al capdamunt dels comentaristes de Movistar+, del seu criteri parcial, de la seva manca d'escrúpols. D'això que “ensopeguin”, dit amb totes les cometes d'aquest i altres mons, sempre amb la mateixa pedra. Les reaccions no deixen cap mena de dubte. “Escandalós”. Prou d'estafes. La broma cansa.