Feia molt de temps que el Barça no vivia una victòria a casa contra el Reial Madrid, i aquesta n'ha arribat en el millor moment, de la millor manera i amb la millor samarreta. El soci i els aficionats assaboreixen el que es va viure anit a l'Spotify Camp Nou amb pausa, recreant-se en cada detall, com ha de ser. Sí, perquè va ser un triomf que anava més enllà de l'àmbit purament esportiu: no era només treure-li 12 punts a la Lliga, tampoc remuntar de manera èpica i amb un suspens digne d'Alfred Hitchcock, era una forma de respondre sobre el terreny de joc a les maniobres orquestrades des dels despatxos per destruir el F.C.Barcelona. Encara no s'ha guanyat res i els atacs contra l'entitat catalana continuaran, sí, però l'esclat d'alegria és més que justificat i comprensible. I tant.
L'Estadi va presentar un aspecte imponent, amb l'entrada més gran de la temporada. Els aficionats es van esgargamellar durant hores, van patir, van celebrar, ho van donar tot. El desenvolupament del partit així ho requeria per fer sentir els jugadors que no, que no estaven sols. Quina sort poder seure a la grada en una d'aquestes nits, quina passió. I sí, quin descans també. Millor tenir 95.000 ànimes cridant com descosits que sentir, des de la comoditat del sofà de casa teva, la veu d'una única persona que es dedica, suposadament, a retransmetre el que passa a la gespa a través de la televisió. Això és capaç de fer perdre els estreps al més assenyat. Movistar+, com tantes d'altres cadenes, traspuen madridisme. I en les grans cites no poden contenir-se.
Carlos Martínez, especialista en retransmissions antibarcelonistes
Carlos Martínez és el veterà locutor de Movistar+ al que encarreguen les grans cites futbolístiques. També és un veterà de destil·lar antibarcelonisme, fent de la plataforma audiovisual una prolongació de Reial Madrid TV. El biaix hi és, la qüestió és si es tapa o no durant els 90 minuts, que amb el Madrid sempre són 100. O més. Fins que marquin l'empat o el gol de la victòria, concretament. Anit, però, es va quedar amb un pam de nassos. Sí, perquè Kessie la va fer de grossa marcant al minut 93. Poc abans Asensio havia perforat la porteria de Ter Stegen, però en fora de joc. El VAR va fer la seva feina, anul·lant un gol il·legal. "Milímetrico", dirà la premsa de Madrid amb insistència, però que no emboliquin: repetim, il·legal. La decepció, per tant, era doble i més que evident.
Així narrava Movistar+ els gols de Vinicius i de Kessie: la diferència salta a la vista
I a Martínez se li va notar. La forma en la que va cantar el gol blaugrana que decidia el partit va ser sense esma, de postureig. Amb pupita. Tot el contrari, però, va passar quan al minut 9 Araújo marcava en pròpia porteria en desviar una centrada de Vinicius. Gol lleig i de chiripa, però el Madrid per davant en començar el duel. En Carlos, eufòric. Com si Pelé hagués baixat amb la samarreta blanca, driblés els 11 rivals i hagués empès la pilota dins la porteria amb... La diferència va ser evident; però per si no ens creuen, aquí va el vídeo definitiu: un usuari de Twitter fa visible a tot el món la comparativa més implacable. Per aquestes coses també té més bon gust la victòria final del Barça.
Con esta diferencia narra Carlos Martinez en Movistar el gol en propia de Araujo y el gol de Kessie en el último minuto. pic.twitter.com/hgXVrLWOGL
— Kubalismo (@kubalismo) March 19, 2023
Dolça ressaca... la festa culer va tenir-ho tot. Fins i tot la Rosalia.