Mor als 77 anys Isabel Pisano, periodista, actriu i exparella de Yasir Arafat, després d'anys patint alzheimer

Impactant coincidència de dues notícies luctuoses el mateix dia. Després de saber-se la mort de l'actriu Verónica Echegui als 42 anys (descoberta per Bigas Luna a Yo soy la Juani), ara s'acaba de saber la mort d'una altra actriu i periodista que també va ser musa del director català. En aquest cas, parlem d'Isabel Pisano. L'uruguaiana ha mort als 77 anys en una residència de Madrid on portava ingressada molt de temps amb alzheimer. Nascuda a Montevideo l'any 1944, com a intèrpret va treballar per directors argentins en films com Boquitas pintadas o Pampa salvaje, o per directors del nivell de Federico Fellini a Casanova i del director català Bigas Luna a Bilbao.

A més, com dèiem, també va ser periodista, fent de corresponsal de guerra per a la RAI o el diari El Mundo, i va cobrir els conflictes de Palestina, Líban, el Txad, Irak, Bòsnia i Somàlia, a més de ser l'única periodista que va estar present als bombardejos de Mosul i Basora a l'Irak l'any 1993. En la vessant personal, era la vídua del compositor argentí Waldo de los Ríos (que es va suïcidar l'any 1997, deixant un dolorós record en ella, que mai no va defugir de parlar-ne) i va ser parella de l'expresident de l'Autoritat Nacional Palestina, Yaser Arafat, a qui va dedicar un dels seus llibres d'investigació, A solas con Arafat. Pisano, reconeguda periodista d'investigació, també va publicar d'altres llibres exitosos com Yo puta, Yo terrorista, El amado fantasma o El papiro de Sept. En premsa, són molt esmentats els seus treballs periodístics sobre diferents qüestions com les màfies sicilianes, l'atemptat mortal a Aldo Moro, les entrevistes a Muammar el Ghadafi i les diferents que li va fer al líder de la OLP, Yaser Arafat.

En el món dels mitjans de comunicació va ser protagonista per la seva feina, per les seves relacions sentimentals i també pel seu pas per algun programa com Gran Hermano VIP, que no li va deixar el millor dels records. De fet, després va arribar a dir que "cuando me quedo sin pasta la busco, y en la tele pagan muy bien. Pero no sabía que era tan ruin, la verdad. Ahora, cuando llegue a ser muy, muy pobre, pediré limosna". El diari La Razón recordava, quan es va saber que havia ingressat en un centre per culpa del seu alzheimer, que guardava en un calaix de casa seva les seves memòries inacabades, sent incapaç de rememorar molts moments de la seva vida. De fet, la periodista va expressar, quan encara no estava malalta, que només es publicaria la seva biografia si ella ho autoritzava, cosa que mai no va arribar a passar. Descansi en pau.