Mònica Terribas: "No tornaré a viure a Barcelona" i els seus racons del Carmel al 22@

Mònica Terribas ho ha estat tot al periodisme català. El seu punt culminant de popularitat va ser creant el millor informatiu d'autor alternatiu al Telenotícies de TV3, La nit al dia. Ella, una taula, entrevistes de referència als protagonistes del dia, que li prenia a Josep Cuní que els volia per l'endemà al matí a TV3, una connexió amb el món de la Cultura amb la Gemma Ruiz i un meteoròleg a la taula, Tomàs Molina. Va ser tan important que el director de la cadena Paco Escribano la va convèncer per canviar del canal 33 a TV3, de dilluns a dijous. D'allà va fer el salt a directora de TV3, una de les millors que ha tingut la cadena. Després va ser la directora del programa de referència de la CCMA, El matí de Catalunya Ràdio, que va deixar per desavinences amb l'aleshores director, un tal Saül Gordillo, que ha acabat condemnat per dues agressions sexuals a treballadores seves. Terribas ara és a Mediapro on va guanyar l'Ondas pel seu reportatge seriat sobre les dones que abandonen l'Opus. Una carrera fulgurant als 58 anys no té topall. També és mestra de periodistes, ara comencen amb ella nois i noies de 19 anys a la UPF. Ha volgut parlar de la seva Barcelona al programa bàsics de betevé.

Terribas: "Barcelona la conec, el meu barri ha estat aquest, el 22@ al Poblenou perquè fa anys que soc professora de periodistes a la Universitat Pompeu Fabra, a Roc Boronat on és el Campus, i des de fa 5 anys treballo a Mediapro que és aquí a la Diagonal al costat. És el meu barri però jo no hi visc a Barcelona. A la UPF veníem de Rambles, i quan vam venir a Roc Boronat sabíem, que perdríem la ciutat, el pols de les persones. Jo sortia de TV3 de fer La nit al dia cap a casa i a les 8 del matí ja baixava dels FFCC a Plaça Catalunya, baixava les Rambles on veia la nit viscuda. Ara a Roc Boronat he vist crtèixer el 22" amb TVE, RBA, betevé, grans empreses. Ara hi ha vida de barri a Poblenou, dino al restaurant de la Sala Becket, veig vida de barri a la Rambla de Poblenou. He vist transformar-se la plaça de les Glòries amb dolor d'espera. La veig habitada per la gent del barri. Aquesta zona fa goig de viure-la i veure-la transformar-la. Però és un focus d'expatriats. Som una ciutat atractiva per a ells, en un món on cada vegada hi ha més teletreball. Aquí ells tenen sous més alts, ens ocupen els habitatges que nosaltres necessitem. Poblenou té identitat però dels que ha perdut més és Gràcia, un dels barris que més identitat ha perdut perquè l’han colonitzat els expats“.

Deixa el final de La Rambla on hi havia la UPF Periodisme: "Als inicis, la UPF es trobava a la Rambla, un espai que avui dia està en plena transformació. Era imprescindible. Ara som incapaços de veure-ho, però crec que en molts sentits serà per viure la millor Rambla, com passa amb les Glòries". Terribas fa anys que noiviu a Barcelona: "Vaig néixer al carrer de Sardenya. Després vaig anar a viure a Madrid per la feina del meu pare, dels 2 als 6 vaig viure a Madrid. Amb sis anys tornem a viure a Barcelona al Carmel, al Passeig del Coll. Anava a l'Escola Arc Iris al carrer Llobregós, els anys 70 i 80. Vivia en aquella Barcelona de la droga al Carmel, oblidada, dura. Moltes vegades pujava a peu amb els meus cosins Llobregós amunt i baixava al Passeig del Coll on jo vivia. Però ja no em plantejo viure a Barcelona. Visc a Sant Cugat des dels 17 anys, una època a Bellaterra a una casa adaptada perquè la meva parella va en cadira de rodes. Ja fa sis anys que tornem a viure al rovell de Sant Cugat, quan veig la plaça del Monestir buida penso que m'hi faré gran. Em sento a prop del Vallés, i amb un vincle emocional amb Sant Cugat. Jo treballo a Barcelona i hi passo tot el dia de dilluns a divendres de 8 a 8". Barcelonina de dia, sancutgatenca de nit i de cap de setmana.