Mónica Naranjo no suporta el desordre. Ni una mica. Ni per distracció. I molt menys per rebel·lia aliena. La cantant, coneguda per la seva veu aclaparadora i el seu caràcter sense filtres, també governa la seva casa amb mà ferma i perfectament alineada. Perquè si alguna cosa té clar és que el caos no entra a la seva vida. Ni a l'escenari ni fora d'ell.
L'artista ho diu sense embuts i amb aquest to seu tan poc diplomàtic. L'ordre no és una dèria recent ni un caprici de diva. És una lliçó apresa des de nena i aplicada fins a les últimes conseqüències. I, a jutjar per la seva carrera, no li ha anat gens malament.
Tovalloles rectes i coixins simètrics
I és que en l'univers de Mónica Naranjo no existe la paraula “després ho arreglo”. Les tovalloles han d'estar perfectament doblegades, els llençols estirats com si acabessin de passar revista i els coixins col·locats amb una simetria gairebé matemàtica. Res d'arrugues amb personalitat ni desordre creatiu.
La realitat és que aquest nivell de control genera escenes domèstiques dignes de reality. A casa, qualsevol intent de rebel·lió és neutralitzat en segons. Tant se val si algú arruga un coixí "perquè és al seu costat". Aquest costat també entra dins del territori de l'ordre. I si cal recol·locar, es recol·loca. Mònica no s'amaga ni demana perdó. Al contrari. Assumeix que pot resultar insuportable per a alguns, però no pensa canviar. L'ordre li dóna calma, control i una sensació d'equilibri que considera imprescindible per funcionar
Disciplina dins i fora de l'escenari
Aquesta obsessió no es queda a casa. Es trasllada al seu dia a dia, a la seva feina i a la seva manera d'entendre la vida. Camerinos ordenats, rutines clares i zero marge per a la improvisació innecessària. Tot té el seu lloc. I si no el té, se li busca. Lluny de viure-ho com una càrrega, Mónica ho celebra. Creu fermament que aquesta disciplina apresa de petita ha estat clau per mantenir-se ferma en una indústria salvatge. On altres es perden, ella ordena. On hi ha soroll, ella posa estructura.
Així doncs, mentre molts artistes presumeixen de caos creatiu, Mónica Naranjo reivindica el poder d'una tovallola ben doblegada i un coixí al seu lloc. Potser no és flexible, però és coherent. I si algú no ho aguanta… ja sap què pensa ella al respecte.