Dins el món dels convidats televisius, hi ha una espècie ben curiosa que treu el cap de tant en tant i que no deixa de provocar estupefacció en els espectadors i els presentadors que tenen la (mala) sort de patir-los. Estem parlant dels convidats que SÓN CONVIDATS a un lloc, hi van, diuen el que els hi surt del monyo, amb total llibertat, i a sobre, després de fer-ho, s'hi pixen a la boca, com diria en 'Mohamed Jordi' de La competència de RAC1, i critiquen la falta de pluralitat de l'espai o la televisió que, repetim, ELS HA CONVIDAT. Entre aquesta espècie tan curiosa, per no dir grotesca, hi trobem diferents espècimens: Cayetana Álvarez de Toledo, Inés Arrimadas o Carlos Carrizosa són especialistes, especialment a Catalunya. I algú que un dia és de Ciutadans i l'altre del PP, depèn de com bufi el vent, també fa com ells en alguna televisió espanyola. L'home de qui Groucho Marx va aprendre la frase: "Estos son mis principios; si no le gustan, tengo otros", Toni Cantó.

canto lopez2

Toni Cantó / TVE

Si hi ha algú en el panorama polític que hauria d'estar tapadet i no donar lliçons de coherència, aquest és el valencià. L'armari de casa seva no té prou espai per la gran quantitat de jaquetes que es posa. Tot sigui per continuar tenint les seves dosis davant de càmeres, ara que no el crida ni el tato per fer d'actor. El polític que fa uns dies era de Ciutadans i ara dona suport a Isabel Díaz Ayuso perquè torni a ser la presidenta dels madrilenys, ha tingut la barra d'anar a TVE i vomitar-li a la cara de Mónica López que a l'ens públic no hi ha neutralitat. La neutralitat que els populars madrilenys es passen pel forro en tot moment pel que fa als que no pensen com ells.

canto lopez3

Mónica López / TVE

Cantó, sense ruboritzar-se, diu tan panxo, a TVE, que "Esta casa, en la que yo he trabajado muy a menudo, tiene sus peores datos de audiencia porque los españoles han percibido que este ya no es un espacio neutral. Desde luego no es TV3 ni ETB, pero ya no es neutral". L'actor-polític comença a enumerar greuges, encoratjat i posant la cinquena. López el deixa parlar educada, fins que intervé. I la manera que ha triat ha estat sensacional. Tres senzilles frases per posar-lo al seu lloc: "En esta casa se trabaja con libertad. Segundo: está usted aquí hablando libremente. Y tercero: de su partido estamos esperando en este programa, desde septiembre del año pasado, que vengan el señor Casado y la señora Ayuso. Sus jefes no han querido venir". Pim, pam, pum. Cantó ha continuat amb el pilot automàtic i el seu mantra i López no ha volgut deixar-lo més en evidència del que ell mateix s'ha posat:

No cal, però, que López li canti les quaranta a Cantó. Algú com ell, que a la que parpelleges, ja ha canviat de partit, no seria estrany que d'aquí a quatre dies parli bé de TVE quan li ofereixin un paper en alguna sèrie.