La mort d'un futbolista per una topada dins un camp de futbol és una notícia especialment colpidora per inesperada. Qualsevol mort treballant és un dolor enorme, però tractant-se de futbol, l'esport i l'entreteniment més seguit al país, la notícia ha colpit mola gent. Ha mort a Tenerife Jesús de Miguel amb 30 anys per un cop al pit del porter de l'Andorra. El dol se succeeix entre els jugadors de futbol, els aficionats i queda el pitjor: la premsa esportiva. Els primers a cometre un excés de groguisme van ser els responsables del diari As, amb el director José Félix Díaz al capdavant, escollint una foto de portada amb el mort estès a terra inconscient. L'endemà han hagut de rectificar treure la imatge de De Miguel i posar-hi aficionats de dol. Es nota que el director sabia que el mirarien amb lupa i ha preferit evitar la imatge del difunt:

Diari As

La mort de De Miguel ha servit per comprovar que el gremi del periodisme esportiu està malalt. Té un greu problema, està ple de persones plenes d'odi, rancúnia i bilis. I sempre és un odi esbiaixat, dirigit, tendenciós: a favor dels interessos del Reial Madrid. La major part del periodisme esportiu es fa des de Madrid, les TV, les ràdios i els diaris es fan des del més indissimulat dels madridismes. La tertúlia de referència a les nits és El Chiringuito, madridista. Estudio estadio es fa des de la TV pública i és desacomplexadament madridista. A Mediaset Matías Prats fa editorials anticulers cada dia de l'any. La Sexta la dirigeix el que era cap de Comunicació del Madrid, Ferreras, i fan enquestes com aquesta "¿Qué te parece que el Barça ROBE la final del Mundial al Bernabeu?". Amb aquesta mirada era d'esperar que la mort de Jesús de Miguel tingués algun periodista que s'atrevís a fer quedar malament el Barça per la mort. Quina relació té Lamine Yamal i Jesús de Miguel? Cap ni una. Però a la COPE el suposat expert arbitral Pedro Martín ha traspassat totes les línies vermelles de la repugnància. Quan el culer ha fet el gol a l'Aston Villa només se li ha acudit dir això:  "No hubiese estado mal que Lamine Yamal se acordara del jugador del Tenerife, pero debe estar a sus cosas". Vídeo:

Pedro Martín COPE

El to de l'ocurrència de Pedro Martín, que no venia a tomb de res, és llefiscós. Quin és el problema? Que els tres partits de Champions que van jugar-se dimarts a la nit, hores després de la mort, tenia Lamine Yamal la culpa que no s'haguessin suspès per la UEFA? Que el Vila-real i l'Atlético de Madrid van ser incapaços de fer un gol i com que Lamine és boníssim i va marcar és l'únic assenyalat per no tenir una samarreta sota la del Barça amb el nom del mort? Per què no va insultar Raphinha pels seus dos gols? El brasiler com a capità va dedicar unes fabuloses paraules al difunt en acabar el matx, era el més lògic passés el que passés durant el partit: que el capità parlés en nom de tots. Però el tal Pedro Marín, ple d'odi i rancúnia anticuler i antiLamine carrega amb menyspreu contra el nano de 19 anys per no haver-se posat una samarreta amb la cara del mort o no haver-se agenollat mirant al cel o no se sap què. A les Xarxes detesten Pedro Martín:

La xarxa dicta sentència: miserable.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!